L'illa de Kos i els refugiats . Grècia

Refugitas acampats al centre de Kos
Foto: JR Zaballos

Aquest estiu he anat a Grècia a passar part de les vacances. M'agrada Grècia i crec que era un bon moment per donar el meu suport a un país que s'ho està passant molt malament. Vaig decidir anar a l'illa de Kos abans que comencés a sortir diàriament a les notícies per l'arribada massiva de refugiats i immigrants. Kos està situada a 4 km de la ciutat de Bodrum (Turquia), d'on surten gran part de les embarcacions que intenten arribar a les costes gregues.

Bazar a Bodrum (Turquia) on es pot comprar
tot per poder creuar fins a Kos
Foto: JR Zaballos

A les botigues de Bodrum es pot veure a la venda tot el material necessari per poder fer la travessa: llanxes, rems i armilles salvavides. El mateix material que es pot veure abandonat després a les platges de Kos. La casualitat va voler que presenciés en directe l'arribadade matinada d'una d'aquestes llanxes a la platja. Van arribar, van llençar les armilles salvavides, van fer-se selfies i van començar a caminar per la platja en direcció a Kos.

Arribant a la platja de Kos amb una llanxa
Foto: JR Zaballos

A la ciutat es podien veure pertot arreu els immigrants -homes, dones i molts nens- passejant i acampats amb petites tendes de campanya, tot esperant poder sortir de l'illa i seguir el seu camí cap a Alemanya. És una imatge que toca el cor. Els refugiats sirians tenen prioritat per poder sortir de l'illa, però els que vénen d'altres països: Afganistan, Pakistan, Iraq... ho tenen molt més complicat.

Convivència entre turistes i refugiats
Foto: JR Zaballos

Les circumstàncies fan que es produeixi una convivència atípica: grecs atabalats per una crisi de la qual no veuen el final, turistes que vénen a oblidar els seus problemes casolans i immigrants esperant marxar per aconseguir un destí on poder viure millor i amb tranquil·litat. L'ambient al centre de la ciutat i al port era d'una certa tensió. Es notava el cansament dels uns i dels altres davant d'una situació que fa mesos que dura. Tothom demana que la Unió Europea cerqui una solució per a tota aquesta gent, però, al mateix temps, aquesta UE té alguns dels seus membres -com Grècia- en una situació econòmica i social que també és preocupant. Kos, l'illa on va néixer Hipòcrates i es va crear el primer hospital, és ara -coses del destí- un dels llocs on li comencen molts dels mals a Europa. Veurem si els pot curar.

SEGRE 06/09/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Wewelsburg: el castell de les SS

Vista aèria del castell de Wewelsburg. Ara que per desgracia està de moda per alguns tertulians, polítics i mitjans de comunicació equiparar el que està passant a Catalunya amb el nazisme, crec més que adient veure com els alemanys tracten el nazisme i un dels seus mites més polèmic: el castell de les SS. El castell de planta triangular de Wewelsburg, situat en el districte de Paderborn, té els seus orígens en una construcció del 1123. Maqueta del castell i de la ciutat que es volia construir al voltant. Foto: JR Zaballos L'estructura actual procedeix, però, de les obres que es van fer entre 1603 i 1609. El 1934, Heinrich Himmler el va arrendar per 100 anys i el va convertir en una seu de les SS (Schutzstaffel) -escamots de protecció-, la organització de seguretat del partit nazi (NSDAP). En aquest castell s'havien de formar les futures elits de la societat alemanya. La càrrega ideològica i simbòlica d'aquest castell és, doncs, molt gran per a tota la societat

Més informació

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida. El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri

Més informació

Mauthausen: 70 aniversari de l'alliberament. Reportatge fotogràfic

Amical Mauthausen fa l'ofrena floral als morts al camp El diumenge 10 de maig es va celebrar el 70 aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen (Àustria). El camp va ser alliberat per tropes americanes el dia 5 de maig de 1945. A Lleida es va celebrar un acte d'homenatge el dia 5 de maig al cementiri, on hi ha una placa recordant als morts lleidatans del camp de concentració. Maria Teresa Curià, filla d'un dels republicans morts al camp, ens va dirigir unes paraules a tots els assistents. Entrevista a M.T. Curià al diari SEGRE Uns dies després en el camp descobriria per casualitat el registre escrit a mà del seu pare. En una vitrina del museu, el llibre de registre estava obert precisament per la pàgina on hi consta el seu nom i les seves dades. En la següent foto es pot veure el registre. És el 5 registre començant per la part baixa de la pàgina. Libre de registre: Curià Gatius, Enrique (Rosselló) Foto: JR Zaballos Entr

Més informació

JR ZABALLOS - VIATGES

Cercar en aquest blog