Salta al contingut principal

Stari Most - (pont de Mostar) - Bòsnia i Hercegovina

Vista del pont de Mostar (Stari Most)
Foto: JR Zaballos


A totes les guerres es destrueixen monuments i edificis de gran valor històric, artístic o simbòlic. No fa falta que tinguin gran importància estratègica, es tracta només de debilitar l’estat anímic i moral de l’adversari. Com exemple recent tenim el cas de la destrucció de Palmira, per part d’Estat Islàmic.






Foto històrica del pont de Mostar




Un altre cas va ser el del pont de Mostar (Stari Most) durant la guerra de Iugoslàvia. L’antic pont de Mostar datava del segle XVI i es considerava el símbol de l’ocupació otomana d’aquesta zona d’Europa.




El pont de Mostar destruït

Aquest simbòlic pont va ser destruït el 9 de novembre del 1993 per ordre d’un comandant croat. El pont no tenia cap valor estratègic important i la seva destrucció i posterior reconstrucció han passat a ser un símbol de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ara aquest pont forma part del Patrimoni de la Humanitat.






La mateixa part del pont de 
la foto anterior però reconstruït
Foto: JR Zaballos








El responsable de la destrucció, Slobodan Praljak, va ser jutjat per aquest fet i altres crims de guerra pel Tribunal Internacional per l’exiugoslàvia (TPIY). És evident quan es visita Croàcia i Bòsnia i Hercegovina que les ferides d’aquesta guerra encara no han cicatritzat del tot. I no només a nivell dels edificis destrossats que encara es veuen. També a nivell social es noten els recels entre ells i no és estrany escoltar encara la paraula enemic quan es refereixen a l’altre bàndol. El que sí sembla més sorprenent i obre una via d’esperança és veure com es treballa amb total normalitat entre els dos països quan es tracta d’aspectes econòmics vinculats al turisme.



Els famosos saltadors
del pont de Mostar
Foto: JR Zaballos

Una de les excursions amb més èxit entre tots els turistes que passen uns dies a la ciutat croata de Dubrovnik és la visita de Mostar per veure el pont reconstruït per la Unesco. Malgrat haver de passar un parell de vegades pels controls fronterers, desenes d’autobusos plens de turistes es desplacen diàriament de Croàcia a Bòsnia i Hercegovina per veure el símbol d’una guerra terrible que va deixar Europa en estat de xoc. El turisme, tan criticat aquí, serveix a Mostar per refer unes complicades relacions entre països i la seva gent. 
En aquest cas el turisme fa de pont immaterial entre la gent, i que duri!





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...