Passa al contingut principal

Stari Most - (pont de Mostar) - Bòsnia i Hercegovina

Vista del pont de Mostar (Stari Most)
Foto: JR Zaballos


A totes les guerres es destrueixen monuments i edificis de gran valor històric, artístic o simbòlic. No fa falta que tinguin gran importància estratègica, es tracta només de debilitar l’estat anímic i moral de l’adversari. Com exemple recent tenim el cas de la destrucció de Palmira, per part d’Estat Islàmic.






Foto històrica del pont de Mostar




Un altre cas va ser el del pont de Mostar (Stari Most) durant la guerra de Iugoslàvia. L’antic pont de Mostar datava del segle XVI i es considerava el símbol de l’ocupació otomana d’aquesta zona d’Europa.




El pont de Mostar destruït

Aquest simbòlic pont va ser destruït el 9 de novembre del 1993 per ordre d’un comandant croat. El pont no tenia cap valor estratègic important i la seva destrucció i posterior reconstrucció han passat a ser un símbol de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ara aquest pont forma part del Patrimoni de la Humanitat.






La mateixa part del pont de 
la foto anterior però reconstruït
Foto: JR Zaballos








El responsable de la destrucció, Slobodan Praljak, va ser jutjat per aquest fet i altres crims de guerra pel Tribunal Internacional per l’exiugoslàvia (TPIY). És evident quan es visita Croàcia i Bòsnia i Hercegovina que les ferides d’aquesta guerra encara no han cicatritzat del tot. I no només a nivell dels edificis destrossats que encara es veuen. També a nivell social es noten els recels entre ells i no és estrany escoltar encara la paraula enemic quan es refereixen a l’altre bàndol. El que sí sembla més sorprenent i obre una via d’esperança és veure com es treballa amb total normalitat entre els dos països quan es tracta d’aspectes econòmics vinculats al turisme.



Els famosos saltadors
del pont de Mostar
Foto: JR Zaballos

Una de les excursions amb més èxit entre tots els turistes que passen uns dies a la ciutat croata de Dubrovnik és la visita de Mostar per veure el pont reconstruït per la Unesco. Malgrat haver de passar un parell de vegades pels controls fronterers, desenes d’autobusos plens de turistes es desplacen diàriament de Croàcia a Bòsnia i Hercegovina per veure el símbol d’una guerra terrible que va deixar Europa en estat de xoc. El turisme, tan criticat aquí, serveix a Mostar per refer unes complicades relacions entre països i la seva gent. 
En aquest cas el turisme fa de pont immaterial entre la gent, i que duri!

SEGRE 15/05/2016




Etiquetes de comentaris:
Ubicació: Mostar 88000, Bòsnia i Herzegovina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Wewelsburg: el castell de les SS

Vista aèria del castell de Wewelsburg. Ara que per desgracia està de moda per alguns tertulians, polítics i mitjans de comunicació equiparar el que està passant a Catalunya amb el nazisme, crec més que adient veure com els alemanys tracten el nazisme i un dels seus mites més polèmic: el castell de les SS. El castell de planta triangular de Wewelsburg, situat en el districte  de Paderborn, té els seus orígens en una construcció del 1123. Maqueta del castell i de la ciutat que es volia construir al voltant. Foto: JR Zaballos L'estructura actual procedeix, però, de les obres que es van fer entre 1603 i 1609. El 1934, Heinrich Himmler el va arrendar per 100 anys i el va convertir en una seu de les SS (Schutzstaffel) -escamots de protecció-, la organització de seguretat del partit nazi (NSDAP). En aquest castell s'havien de formar les futures elits de la societat alemanya. La càrrega ideològica i simbòlica d'aquest castell és, doncs, molt gran per a tota la societat
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mauthausen: 70 aniversari de l'alliberament. Reportatge fotogràfic

Amical Mauthausen fa l'ofrena floral als morts al camp El diumenge 10 de maig es va celebrar el 70 aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen (Àustria). El camp va ser  alliberat per tropes americanes el dia 5 de maig de 1945.  A Lleida es va celebrar un acte d'homenatge el dia 5 de maig al cementiri, on hi ha una placa recordant als morts lleidatans del camp de concentració. Maria Teresa Curià, filla d'un dels republicans morts al camp, ens va dirigir unes paraules a tots els assistents.  Entrevista a M.T. Curià al diari SEGRE  Uns dies després en el camp descobriria per casualitat el registre escrit a mà del seu pare. En una vitrina del museu, el llibre de registre estava obert precisament per la pàgina on hi consta el seu nom i les seves dades. En la següent foto es pot veure el registre. És el 5 registre començant per la part baixa de la pàgina. Libre de registre: Curià Gatius, Enrique (Rosselló) Foto: JR Zaballos Entr
Publica un comentari a l'entrada
Més informació