Salta al contingut principal

Nimes i els toros

Les Arènes de Nîmes amb l'estàtua de Nimeño II
LES TíPIQUES visites nadalenques m'han portat uns dies a la ciutat de Nimes. Nimes és la capital del Departament del Gard a la regió de Llenguadoc -Rosselló. Ja coneixia l'interès que hi ha en aquesta zona de França per tot el que fa referència al món dels toros, però ha estat aquesta vegada quan més he pogut comprovar fins a quin punt els agrada. El darrer debat al Parlament de Catalunya sobre la possible prohibició de les corrides de toros a casa nostra també ha arribat als polítics francesos. Per aquest motiu, 133 polítics francesos -entre els quals 42 alcaldes- van demanar als nostres polítics que no votessin a favor de la iniciativa legislativa popular presentada al Parlament de Catalunya. A França també estan immersos en un debat sobre la identitat francesa, però sembla ser que per a una bona part del sud de França, la passió pels toros no està renyida amb el fet de ser francès. I és una veritable passió: a la televisió local hi ha programes sobre toros (Noir-Blanc i Tendido Sud), celebren dos fires taurines, una al maig que dura sis dies i una altra al setembre que en dura quatre, fan encierros i tenen un museu de la cultura taurina. Però no només això, també gaudeixen dels efectes col·laterals. Així s'explica que del 7 al 23 de gener celebrin els 20 anys del seu festival flamenc. Per aquest aniversari hi actuaran més de 60 artistes (entre ells: Mayte Martín, el Cabrero o Pastora Galván) en 18 concerts i no hi faltaran ni conferències ni classes de ball. Al passadís central del mercat de Nimes, també hi ha penjats grans dibuixos humorístics sobre la relació entre toro i torero. En un es veuen dos toreros en dos llits d'hospital rebent una transfusió sanguínia d'un... toro! Autèntica  Sangre de Toro! Per cert, els de la bodega Torres ja han pensat a canviar el nom del seu vi si s'aprova la llei antitaurina? Bé, en tot cas per aquestes dates el que toca és desitjar un bon any. Per tant. jo els desitjo a tots vostès un any 2010 molt feliç i que no els agafi cap toro!

SEGRE 03/01/2010
Etiquetes de comentaris:
Ubicació: Nimes, França

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació