Passa al contingut principal

Nimes i els toros

Les Arènes de Nîmes amb l'estàtua de Nimeño II
LES TíPIQUES visites nadalenques m'han portat uns dies a la ciutat de Nimes. Nimes és la capital del Departament del Gard a la regió de Llenguadoc -Rosselló. Ja coneixia l'interès que hi ha en aquesta zona de França per tot el que fa referència al món dels toros, però ha estat aquesta vegada quan més he pogut comprovar fins a quin punt els agrada. El darrer debat al Parlament de Catalunya sobre la possible prohibició de les corrides de toros a casa nostra també ha arribat als polítics francesos. Per aquest motiu, 133 polítics francesos -entre els quals 42 alcaldes- van demanar als nostres polítics que no votessin a favor de la iniciativa legislativa popular presentada al Parlament de Catalunya. A França també estan immersos en un debat sobre la identitat francesa, però sembla ser que per a una bona part del sud de França, la passió pels toros no està renyida amb el fet de ser francès. I és una veritable passió: a la televisió local hi ha programes sobre toros (Noir-Blanc i Tendido Sud), celebren dos fires taurines, una al maig que dura sis dies i una altra al setembre que en dura quatre, fan encierros i tenen un museu de la cultura taurina. Però no només això, també gaudeixen dels efectes col·laterals. Així s'explica que del 7 al 23 de gener celebrin els 20 anys del seu festival flamenc. Per aquest aniversari hi actuaran més de 60 artistes (entre ells: Mayte Martín, el Cabrero o Pastora Galván) en 18 concerts i no hi faltaran ni conferències ni classes de ball. Al passadís central del mercat de Nimes, també hi ha penjats grans dibuixos humorístics sobre la relació entre toro i torero. En un es veuen dos toreros en dos llits d'hospital rebent una transfusió sanguínia d'un... toro! Autèntica  Sangre de Toro! Per cert, els de la bodega Torres ja han pensat a canviar el nom del seu vi si s'aprova la llei antitaurina? Bé, en tot cas per aquestes dates el que toca és desitjar un bon any. Per tant. jo els desitjo a tots vostès un any 2010 molt feliç i que no els agafi cap toro!

SEGRE 03/01/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Stari Most - (pont de Mostar) - Bòsnia i Hercegovina

Vista del pont de Mostar (Stari Most) Foto: JR Zaballos A totes les guerres es destrueixen monuments i edificis de gran valor històric, artístic o simbòlic. No fa falta que tinguin gran importància estratègica, es tracta només de debilitar l’estat anímic i moral de l’adversari. Com exemple recent tenim el cas de la destrucció de Palmira, per part d’Estat Islàmic. Foto històrica del pont de Mostar Un altre cas va ser el del pont de Mostar (Stari Most) durant la guerra de Iugoslàvia. L’antic pont de Mostar datava del segle XVI i es considerava el símbol de l’ocupació otomana d’aquesta zona d’Europa. El pont de Mostar destruït Aquest simbòlic pont va ser destruït el 9 de novembre del 1993 per ordre d’un comandant croat. El pont no tenia cap valor estratègic important i la seva destrucció i posterior reconstrucció han passat a ser un símbol de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ara aquest pont forma part del Patrimoni de la Humanitat. ...