Salta al contingut principal

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler
Foto: JR Zaballos
Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida. 
El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbrica prop del barri jueu de Cracòvia. Aquest reconeixement li va venir tant per part dels alemanys com dels mateixos jueus i de l'Estat d'Israel. De fet, està enterrat al cementiri catòlic franciscà a la muntanya de Zion de Jerusalem. Es calcula que van ser uns 1.200 jueus els que Schindler va aconseguir mantenir treballant a la fàbrica i salvar-los de les deportacions als camps de concentració.
Ara l'antiga fàbrica que portava el nom de la seva dona i el seu, s'ha  transformat en un museu: Fabryka Emalia Oskara Schindlera. El museu és al número 4 del carrer Lipowa, als afores de Cracòvia. La visita val realment la pena, ja que fa també un recorregut per la història de Cracòvia sota el domini nazi. Així mateix, reprodueix els espais d'oficines i material de la fàbrica d'aquella època, apropant el visitant una mica més a la realitat dels anys de la Segona Guerra Mundial. El museu és un cant a la vida i a la supervivència i recorda constantment la cita que li van gravar a l'anell -fet amb l'or d'una dent- que li van regalar els jueus el 8 de maig de l'any 1945 en agraïment per haver-los salvat la vida: "Qui salva una sola vida, salva el món sencer." Una frase del Talmud.

SEGRE 12/08/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...