Passa al contingut principal

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler
Foto: JR Zaballos
Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida. 
El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbrica prop del barri jueu de Cracòvia. Aquest reconeixement li va venir tant per part dels alemanys com dels mateixos jueus i de l'Estat d'Israel. De fet, està enterrat al cementiri catòlic franciscà a la muntanya de Zion de Jerusalem. Es calcula que van ser uns 1.200 jueus els que Schindler va aconseguir mantenir treballant a la fàbrica i salvar-los de les deportacions als camps de concentració.
Ara l'antiga fàbrica que portava el nom de la seva dona i el seu, s'ha  transformat en un museu: Fabryka Emalia Oskara Schindlera. El museu és al número 4 del carrer Lipowa, als afores de Cracòvia. La visita val realment la pena, ja que fa també un recorregut per la història de Cracòvia sota el domini nazi. Així mateix, reprodueix els espais d'oficines i material de la fàbrica d'aquella època, apropant el visitant una mica més a la realitat dels anys de la Segona Guerra Mundial. El museu és un cant a la vida i a la supervivència i recorda constantment la cita que li van gravar a l'anell -fet amb l'or d'una dent- que li van regalar els jueus el 8 de maig de l'any 1945 en agraïment per haver-los salvat la vida: "Qui salva una sola vida, salva el món sencer." Una frase del Talmud.

SEGRE 12/08/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nimes i els toros

Les Arènes de Nîmes amb l'estàtua de Nimeño II LES TíPIQUES visites nadalenques m'han portat uns dies a la ciutat de Nimes. Nimes és la capital del Departament del Gard a la regió de Llenguadoc -Rosselló. Ja coneixia l'interès que hi ha en aquesta zona de França per tot el que fa referència al món dels toros, però ha estat aquesta vegada quan més he pogut comprovar fins a quin punt els agrada. El darrer debat al Parlament de Catalunya sobre la possible prohibició de les corrides de toros a casa nostra també ha arribat als polítics francesos. Per aquest motiu, 133 polítics francesos -entre els quals 42 alcaldes- van demanar als nostres polítics que no votessin a favor de la iniciativa legislativa popular presentada al Parlament de Catalunya. A França també estan immersos en un debat sobre la identitat francesa, però sembla ser que per a una bona part del sud de França, la passió pels toros no està renyida amb el fet de ser francès. I és una veritable passió: a la televi...

Stari Most - (pont de Mostar) - Bòsnia i Hercegovina

Vista del pont de Mostar (Stari Most) Foto: JR Zaballos A totes les guerres es destrueixen monuments i edificis de gran valor històric, artístic o simbòlic. No fa falta que tinguin gran importància estratègica, es tracta només de debilitar l’estat anímic i moral de l’adversari. Com exemple recent tenim el cas de la destrucció de Palmira, per part d’Estat Islàmic. Foto històrica del pont de Mostar Un altre cas va ser el del pont de Mostar (Stari Most) durant la guerra de Iugoslàvia. L’antic pont de Mostar datava del segle XVI i es considerava el símbol de l’ocupació otomana d’aquesta zona d’Europa. El pont de Mostar destruït Aquest simbòlic pont va ser destruït el 9 de novembre del 1993 per ordre d’un comandant croat. El pont no tenia cap valor estratègic important i la seva destrucció i posterior reconstrucció han passat a ser un símbol de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ara aquest pont forma part del Patrimoni de la Humanitat. ...