Salta al contingut principal

Eslovènia - Petit, bonic i variat

Castell de Predjama
Foto: JR Zaballos


He visitat fa poc el petit país d’Eslovènia. Un país força més petit que Catalunya i amb poc més de 2 milions d’habitants. Eslovènia és uns dels països que formava l’antiga Iugoslàvia i un dels primers a aconseguir la independència, entrar a Europa i tenir l’euro com a moneda. Després de passar-hi uns quants dies i creuar el país en cotxe d’un costat a l’altre els puc assegurar que paga molt la pena visitar aquest país. 



Gorge de Tolmin
Foto: JR Zaballos





És un país bonic, amb diversitat de paisatges que van des de l’alta muntanya i el gran parc nacional de Triglav, el romàntic llac de Bled, gorges d’aigua cristal·lina com la de Vintgar o Tolmin, on és un plaer passejar-hi, fins a coves immenses com les de Postojna. 





Llac Bled i esglèsia de la Mare de Déu
Foto: JR Zaballos
També té ciutats molt interessants i castells espectaculars com el de Predjama. I per finalitzar l’estada es poden passar uns dies en alguns dels molts balnearis que tenen o en un dels poblets de la costa de l’Adriàtic com Piran o Izola. En resum, un lloc idoni per a visitar en cotxe i amb la família o els amics. Però més enllà dels temes turístics i paisatgístics també és interessant analitzar el país des d’altres perspectives. És un país petit que ha aconseguit la independència fa poc. I malgrat el que podria pronosticar algun ministre espanyol, ni és un país que vagui per la immensitat de l’espai ni pateix cap crisi insuperable. És un país real, endreçat i que funciona. Un país que té l’euro com a moneda i que ja parla de tu a tu amb els seus veïns europeus. 


Cova de Postojna
Foto: JR Zaballos

Molta gent parla amb facilitat i fluïdesa l’anglès, però també l’italià i l’alemany. La gent és amable i més d’una persona es va interessar pel tema de la independència de Catalunya al saber d’on veníem. De fet al museu de Kobarid –premi al millor museu europeu l’any 1993 i dedicat a la I Guerra Mundial– quan van saber que érem catalans, ens van donar els díptics informatius en català. Alguns a Espanya haurien de parlar menys de galàxies i d’impossibles i vetllar més per actituds com aquesta del museu de Kobarid. No ens aniria pas tan malament.





Díptic informatiu del museu de Kobarid en català
Foto: JR Zaballos

Llac Bled
Foto: JR Zaballos



SEGRE 21/08/2016
Valoració personal:

*****     imprescindible - molt bo
****         molt recomanable
***           correcte
**             prescindible - dolent
              molt malament 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...