Bryce Canyon - National park - Utah

Bryce Canyon - National park - Utah - Fotos

Vista general del amfiteatre del Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

El Parc Nacional de Bryce Canyon (canyó de Bryce) l’estat de Utah (EU) és de fet un amfiteatre i no un canyó. Es tracta d’un amfiteatre natural format per l'erosió. La característica bàsica d’aquest parc són els anomenats: hoodoos, formes geològiques que es van formar per l'erosió causada pel vent, l’aigua i el gel. La llum del sol configura un joc de colors amb els hoodoos vermells i taronges que aconsegueix una vista espectacular. La cota mitjana d'altitud d’aquest parc es troba entre els 2.400 i 2.700 metres.

Vista aèria dels hoodoos.
Foto: JR Zaballos

Els mormons van ser els primers occidentals en colonitzar la zona al voltant de 1850, donant-li el nom en honor a Ebenezer Bryce, el primer habitant de la zona. Ell va definir molt bé aquest lloc: helluva place to lose a cow (el pitjor lloc per perdre una vaca)

Colors vermells, taronges i blancs es barregen.
Foto: JR Zaballos

Aquesta zona es va convertir en un monument nacional el 1924, i el 1928 en un parc nacional. Ocupa una àrea de 145 km².

Vista aèria del Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Camins d'accès al parc.
Foto: JR Zaballos

Som-hi!
Foto: Sandra E.

Hi ha un gran desnivell entre la part alta
i la part més baixa del parc.
Foto: JR Zaballos

Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Contrast de paisatges.
Foto: JR Zaballos

Hoodoos.
Foto: JR Zaballos

Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Arbre sec al Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Amb Jordi B.
Foto: Sandra E.

Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Caminant entre els hoodoos.
Foto: JR Zaballos

Camins entre els hoodoos.
Foto: JR Zaballos

En el bellmig del Parc Nacional Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Entre hoodoos.
Foto: JR Zaballos

Bryce Canyon.
Foto: JR Zaballos

Valoració personal:

***** imprescindible - molt bo

**** molt recomanable

*** correcte

** prescindible - dolent

* molt malament

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram. El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell (wikipedia en català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.). Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Més informació

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida. El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Més informació

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià: El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació Jar...

Més informació

JR ZABALLOS - VIATGES

Cercar en aquest blog