Passa al contingut principal

Wewelsburg: el castell de les SS

Vista aèria del castell de Wewelsburg.
Ara que per desgracia està de moda per alguns tertulians, polítics i mitjans de comunicació equiparar el que està passant a Catalunya amb el nazisme, crec més que adient veure com els alemanys tracten el nazisme i un dels seus mites més polèmic: el castell de les SS. El castell de planta triangular de Wewelsburg, situat en el districte  de Paderborn, té els seus orígens en una construcció del 1123.
Maqueta del castell i de la ciutat que es volia construir al voltant.
Foto: JR Zaballos
L'estructura actual procedeix, però, de les obres que es van fer entre 1603 i 1609. El 1934, Heinrich Himmler el va arrendar per 100 anys i el va convertir en una seu de les SS (Schutzstaffel) -escamots de protecció-, la organització de seguretat del partit nazi (NSDAP). En aquest castell s'havien de formar les futures elits de la societat alemanya. La càrrega ideològica i simbòlica d'aquest castell és, doncs, molt gran per a tota la societat alemanya. Això fa que sigui molt interessant veure com s'han plantejat el seu funcionament i missatge social actual.

Mapa de tot el projecte al voltant del castell de Wewelsburg.
Foto: JR Zaballlos
Ara aquest castell acull un museu d'història local i un alberg de la joventut. L'entrada del castell, on hi havia el cos de guàrdia de les SS, és ara un centre d'interpretació de la història del castell vinculat amb les SS que conté l'exposició: Ideologia i Terror de les SS. En la part final de l'exposició, el material vinculat al món neonazi està col·locat en una vitrina al sostre. Això obliga al visitant a aixecar el cap tota l'estona per poder-ho veure. Motiu: demostrar físicament la incomoditat que impliquen aquests moviments neonazis.

Entrada al castell
(JR Zaballos)
I, el més interessant, a la sala més emblemàtica de dins del castell, la Obergruppenführersaal (sala dels generals), on al mosaic del paviment hi ha representat el simbòlic sol negre nazi, a part de càmeres de seguretat i policia, hi han col·locat grans coixins per terra perquè la gent s'hi estiri de manera despreocupada i trenqui així qualsevol sentiment d'orgull o respecte cap a tota aquesta simbologia.

El mitificat "sol negre" de la Obergruppenführersaal.
Dos exemples de com enfrontar-se al passat sense complexos. A Espanya podríem aprendre una mica com enfocar el nostre passat més trist i sanguinari i parar de banalitzar el nazisme comparant-lo amb el que passa a Catalunya.

Imatge de la Obergruppenführersaal amb el "sol negre" 
La sala amb coixins a l'actualitat.
Web: http://www.wewelsburg.de

SEGRE 06/04/2014

Fotos i objectes de l'exposició: Ideologia i terror de les SS, al castell de Wewelsburg.

Cadira amb els simbol rúnic de les SS.
Foto: JR Zaballos
Antiga foto del castell de Wewelburg.
Foto: JR Zaballos
Diari de H. Himmler.
Foto: JR Zaballos
Medalla del partit a la fertilitat.
Foto: JR Zaballos 
La daga de les SS. Meine Ehre heisst Treue.
 (El meu honor és la meva fidelitat)
Foto: JR Zaballos
La gorra de plat de les SS amb la calavera.
Foto: JR Zaballos
L'ideari de les Schutzstaffel escrit per Himmler.
Foto: JR Zaballos
L'anell de les SS amb la calavera.
Foto: JR Zaballos


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri

Mauthausen: 70 aniversari de l'alliberament. Reportatge fotogràfic

Amical Mauthausen fa l'ofrena floral als morts al camp El diumenge 10 de maig es va celebrar el 70 aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen (Àustria). El camp va ser  alliberat per tropes americanes el dia 5 de maig de 1945.  A Lleida es va celebrar un acte d'homenatge el dia 5 de maig al cementiri, on hi ha una placa recordant als morts lleidatans del camp de concentració. Maria Teresa Curià, filla d'un dels republicans morts al camp, ens va dirigir unes paraules a tots els assistents.  Entrevista a M.T. Curià al diari SEGRE  Uns dies després en el camp descobriria per casualitat el registre escrit a mà del seu pare. En una vitrina del museu, el llibre de registre estava obert precisament per la pàgina on hi consta el seu nom i les seves dades. En la següent foto es pot veure el registre. És el 5 registre començant per la part baixa de la pàgina. Libre de registre: Curià Gatius, Enrique (Rosselló) Foto: JR Zaballos Entr