Passa al contingut principal

Por la selva de Sarawak (Borneo) - Diario (II) - Camina o revienta.

El gran Bein amb la seva eterna gorra
Foto: J. Baulenas
Segona part de l’article publicat al diari La Mañana el 01/11/1993

Y empezó el tan ansiado trekking que nos habían cambiado por la estancia en el poblado. Absolutamente inconscientes de lo que nos esperaba, cargamos nuestras mochilas con exceso de ropa y una serie de objetos que no nos servirían para nada a la hora de sobrevivir en la selva. En principio nos habían dicho que el trekking seria una cómoda caminata entre poblados, pero la cosa no fue así, ni mucho menos. 
Saltant amb una liana.
Les botes tancades amb cinta adhesiva per
evitar les sangoneres
Foto: J. Baulenas
A los 45 minutos de salir del poblado, empezamos a darnos cuenta de dónde nos habíamos metido.
La selva de Sarawak está llena de pequeñas montañas. Montañas con pendientes mortalmente empinadas y descensos prácticamente verticales. Rojos como tomates y las ropas absolutamente empapadas de sudor, nos dejaron hacer el primer alto en el camino.
Lo que nos dio más moral fue ver que nuestro guía, Jeffrey y nuestros acompañantes, Anthony, Nyambong, y Bein, llevaban mochilas cuatro veces más cargadas que las nuestras y como si nada. Esta situación sumada al aspecto de Bein, aspecto de un adorable viejecito con una boina granate deshilachada que no se quitaba nunca, nos hacía deducir que aquello no podía ser demasiado fatigoso. 

Parada per descansar. El Jordi parla ab el Jeffrey
Foto: F. Lizondo
Craso error el nuestro. Aquello no sólo era cansino, sino que era extenuante. Subíamos y bajábamos montañas sin parar, sudando a mares por el calor y la gran humedad existente. 
Se hizo una pequeña pausa para comer a la orilla de un río y, mientras ellos preparaban la comida con las provisiones que llevaban, nosotros aprovechamos para refrescarnos y descansar un poco. Supusimos que la marcha 
después de la comida, no sería especialmente fácil. Y no nos equivocamos. Vuelta a subir y bajar por laderas empinadas llenas de vegetación y de árboles altísimos que no nos dejaban ver el cielo. 

L'esquena del Bein plena d'insectes
Foto: JR Zaballos
De vez en cuando hacíamos una pausa para que Anthony o Nyambong subieran a alguno de estos árboles y nos bajaran fruta con la que poder engañar un poco la sed que nos atormentaba y que seria un suplicio durante todo el trekking por la selva. También podíamos satisfacer nuestra sed, de vez en cuando, con el abundante agua que se forma en el interior de los bambúes o con las pocas gotas aunque muy frescas, que se producen al cortar una liana.

L'Anthony ens ensenya a beure d'una liana
Foto: JR Zaballos
Cuando parecía que aquello no iba a acabar nunca, llegamos al 
sitio donde dijeron que pasaríamos la primera noche. Ansiosos esperábamos que aparecieran al menos algunas hamacas con mosquitera que tan necesarias y útiles son para estos casos.
Nuestras ganas de tumbarnos a descansar se desvanecieron por completo. No apareció ninguna hamaca por ningún lado. Por el contrario nuestros amigos se dispusieron a preparar nuestra “cama”. 



Tortuga a la brasa com a plat del dia
Foto: JR Zaballos


Cortaron cañas de bambú, las extendieron por el suelo y las cubrieron con hojas de palmera y un plástico. Como techo, cuatro cañas de bambú clavadas en el suelo y en diagonal respecto al lecho de hojas. Sobre las cañas tiraron una lona verde que nos podía proteger de la lluvia. 



Preparant el primer lloc on dormir
Foto: JR Zaballos

Así, sin mosquitera, sobre cañas de bambú que se clavaban en la espalda, con un espacio para moverse de escasos dos palmos, nos dispusimos a pasar la noche. 
Una noche que evidentemente pasamos en blanco y en compañía de la “sinfónica” de pájaros, monos, insectos y otros animales de la selva, que nos dispensaron el concierto nocturno más largo al que he asistido nunca.


Descansat sobre el llit
Foto: J. Baulenas

Pescat amb canya artesanal
Foto: J. Baulenas
Anthony, Nyambong, Jeffrey, Bein Jordi i jo
Foto: F. Lizondo
L'Anthony a d'alt d'un arbre
 per recollir fruita
Foto: JR Zaballos
Article relacionat: Por la selva de Sarawak (I). La Longhouse

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Eslovènia - Les 10 millors fotos - Best 10 pictures

Aquí teniu una selecció de les meves 10 fotos d'Eslovènia més valorades a Instagram. Espero que us agradin.          1- Capvespre a Piran              Sunset in Piran My best 10 pictures of Slovenia (Instagram ranking). Enjoy it!                  2- Castell de Predjama Predjama castle 3- Habitació a l'hotel Fiesa. Platge de Fiesa Fiesa Hotel. Fiesa beach 4- Llac Bled Bled Lake 5- Maqueta de Piran Piran sculpture 6- Vistes des de l'hotel Dvor View from Dvor Hotel 7- Trinxeres de la I Guerra Mundial a Kolovrat Trenchwarfare in Kolovrat 8- Piscines a l'hotel Rimske Terme Swimming pool Rimske Terme Hotel 9- Restaurant Marica a Smartno Marica Restaurant in Smartno 10- Drac en un pont de Ljubliana Drake on a bridge in Ljubljana

Les millors destinacions turístiques a Alemanya amb els seus links

Maqueta de Miniatur Wunderland a Hamburg El turisme alemany té característiques pròpies i ben diferenciades de la resta de turistes dels països veïns. Una de les coses que ens poden sorprendre més, són la quantitat de quilòmetres que els alemanys tenen preparats i perfectament senyalitzats per poder  wandern   (caminar pel camp o la muntanya). En tenen, ni més ni menys, que 190.000 km!  Wandern  és sens dubte el seu esport i activitat preferida. Hi ha per tant infinitat de rutes de tot tipus que es poden fer a peu o en bicicleta i amb diferents graus de dificultat i de durada. Si es vol et porten l’equipatge a la següent etapa del viatge per poder caminar o anar amb bicicleta amb més comoditat. Per exemple es pot fer la caminada dels 66 llacs, de 416 km de llargada, dificultat baixa, que es fa al voltant de la ciutat de Berlín i que dura 17 dies.  Castell de Heidelberg Els millors camins per wandern del 2017 les teniu en aquest enllaç: Deutsch...

Stari Most - (pont de Mostar) - Bòsnia i Hercegovina

Vista del pont de Mostar (Stari Most) Foto: JR Zaballos A totes les guerres es destrueixen monuments i edificis de gran valor històric, artístic o simbòlic. No fa falta que tinguin gran importància estratègica, es tracta només de debilitar l’estat anímic i moral de l’adversari. Com exemple recent tenim el cas de la destrucció de Palmira, per part d’Estat Islàmic. Foto històrica del pont de Mostar Un altre cas va ser el del pont de Mostar (Stari Most) durant la guerra de Iugoslàvia. L’antic pont de Mostar datava del segle XVI i es considerava el símbol de l’ocupació otomana d’aquesta zona d’Europa. El pont de Mostar destruït Aquest simbòlic pont va ser destruït el 9 de novembre del 1993 per ordre d’un comandant croat. El pont no tenia cap valor estratègic important i la seva destrucció i posterior reconstrucció han passat a ser un símbol de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ara aquest pont forma part del Patrimoni de la Humanitat. ...