Salta al contingut principal

Por la selva de Sarawak (Borneo) - Diario (I) - En la Longhouse.




La calavera a l'entrada de la Longhouse
(Casa Comunal)
Foto: JR Zaballos
 Primera part de l’article publicat al diari La Mañana el 01/11/1993

Querido Tuai-Rumah: (nombre que recibe el jefe de la tribu de los Iban)
Se preguntará porqué subí con lágrimas  en los ojos a la canoa que después de dos horas de descenso por el río y de cuatro por carretera, me devolvió a la llamada “civilización” que representaba el hotel Holiday-Inn de Kuching. Con esta carta intentaré explicarle hasta que punto una típica semana de vacaciones, se convirtió para mí en un recuerdo inolvidable. La semana que conviví  entre los Iban de su tribu, me proporcionó una de les experiencias más intensas que jamás me hubiera podido imaginar.

Remuntant el riu Skrang (Borneo)
Foto: JR Zaballos
La experiencia, sin embargo, fue fruto de la casualidad, Se trataba de pernoctar en la “Longhouse” (Casa Comunal) de una de las tribus de los Iban que se encuentra a lo largo del río  Skrang, y dedicarnos cada día a una actividad distinta según nuestros deseos; ir a pescar, practicar con la cerbatana, bañarse, visitar otra tribu, pasear por la selva… Así que Felipe, Jordi i yo, apasionados viajeros pero nada versados en trekkings, nos presentamos en Kuching, después de un largo viaje que había comenzado en Kuala-Lumpur. Allí, según lo previsto, nos vinieron a recoger y después de siete horas de viaje, llegamos a una de las aldeas a orillas del río Skrang.

Interior de la Longhouse (Casa Comunal)
Foto: JR Zaballos
La tribu de los Iban está emparentada en su origen con la de los Dayaks de la zona del Kalimantan (el territorio de Borneo que pertenece a Indonesia). Según pudimos leer, como denominador común tenían la afición de cortar la cabeza de sus enemigos y colgar las calaveras en la entrada de la Casa Comunal en señal de fuerza y poder arrancados al enemigo.
Afortunadamente, los últimos visitantes en probar tan agradable costumbre fueron los soldados japoneses de la II Guerra Mundial. Aún así podrá entender, querido Tuai-Rumah, porqué estábamos tan apocados, cuando usted bajo a recibirnos a la orilla junto a otros miembros de su tribu.

Dansa de caça Iban
i ganyotes davant la càmara
Foto: JR Zaballos
Después de renunciar  a aposentarnos y a dormir en su habitación que usted tan amablemente nos cedía, fuimos conducidos a la habitación de huéspedes. Delante mismo de nuestra habitación, para darnos fuerza, poder y sabiduría, teníamos una bonita calavera con el parietal agujereado. Siguiendo el programa previsto, pasamos a cenar en su estancia junto a nuestro guía, una pareja de daneses y  bajo la atenta mirada de su mujer y su hija, solícitas en todo momento a servir los diferentes platos y bebidas. Allí empezamos a darnos cuenta de lo que para ustedes era comodidad y normalidad, para nosotros era incomodidad y sorpresa. Ir descalzos por encima de las cañas de bambú, ya que no está permitido llevar calzado dentro de la Casa Comunal, comer sentados sin poder estirar las piernas pues se considera de mala educación, comer con los dedos, fueron un pequeño aperitivo de lo que nos esperaría después. Una de las actividades clásicas en la visita a una Casa Comuna, es la fiesta de bienvenida. Así pues, pudimos disfrutar, junto al resto de la gente del poblado, de una serie de danzas de caza y de guerra, interpretadas por jóvenes de la tribu.

Artículo relacionado: 
1 - Por la selva de Sarawak (Borneo) - Diario (II) - Camina o revienta.
2- Por la selva de Sarawak (III)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Fruita (Colorado) - USA - Estats Units

Arribant a Fruita (Colorado) No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va ba...

Diari a Mongòlia amb el Transsiberià. (I)

Aquí teniu la primera part d’un reportatge sobre el viatge realitzat l’any 1998 a Moscou i Mongòlia, agafant el Transsiberià. L’article va ser publicat en tres parts al suplement Lectura del diari SEGRE durant el novembre del mateix any.  En aquest blog el trobareu repartit en 5 parts i una mica més ampliat que el publicat a SEGRE. Moscou: de Lenin a Calvin Klein (Part I) Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja Foto: JR Zaballos Un vel Iluixin de la companyia Aeroflot ens deixa després de quatre hores a l’aeroport internacional Xeremetjevo de Moscou. En aquesta ciutat el Jordi i jo passarem uns dies abans d’agafar el Transssiberià número 4 en direcció a Ulaanbaator (capital de Mongòlia). A Mongòlia estarem 16 dies visitant el país acompanyats per una guia, per després tornar en avió – via Moscou – una altra vegada cap a Barcelona. Feia temps que volia visitar Moscou. L’evolució que està patint la Meca del comunisme i el marxisme cap a un capitalisme descontrolat és...