Salta al contingut principal

Por la selva de Sarawak (Borneo) - Diario (I) - En la Longhouse.




La calavera a l'entrada de la Longhouse
(Casa Comunal)
Foto: JR Zaballos
 Primera part de l’article publicat al diari La Mañana el 01/11/1993

Querido Tuai-Rumah: (nombre que recibe el jefe de la tribu de los Iban)
Se preguntará porqué subí con lágrimas  en los ojos a la canoa que después de dos horas de descenso por el río y de cuatro por carretera, me devolvió a la llamada “civilización” que representaba el hotel Holiday-Inn de Kuching. Con esta carta intentaré explicarle hasta que punto una típica semana de vacaciones, se convirtió para mí en un recuerdo inolvidable. La semana que conviví  entre los Iban de su tribu, me proporcionó una de les experiencias más intensas que jamás me hubiera podido imaginar.

Remuntant el riu Skrang (Borneo)
Foto: JR Zaballos
La experiencia, sin embargo, fue fruto de la casualidad, Se trataba de pernoctar en la “Longhouse” (Casa Comunal) de una de las tribus de los Iban que se encuentra a lo largo del río  Skrang, y dedicarnos cada día a una actividad distinta según nuestros deseos; ir a pescar, practicar con la cerbatana, bañarse, visitar otra tribu, pasear por la selva… Así que Felipe, Jordi i yo, apasionados viajeros pero nada versados en trekkings, nos presentamos en Kuching, después de un largo viaje que había comenzado en Kuala-Lumpur. Allí, según lo previsto, nos vinieron a recoger y después de siete horas de viaje, llegamos a una de las aldeas a orillas del río Skrang.

Interior de la Longhouse (Casa Comunal)
Foto: JR Zaballos
La tribu de los Iban está emparentada en su origen con la de los Dayaks de la zona del Kalimantan (el territorio de Borneo que pertenece a Indonesia). Según pudimos leer, como denominador común tenían la afición de cortar la cabeza de sus enemigos y colgar las calaveras en la entrada de la Casa Comunal en señal de fuerza y poder arrancados al enemigo.
Afortunadamente, los últimos visitantes en probar tan agradable costumbre fueron los soldados japoneses de la II Guerra Mundial. Aún así podrá entender, querido Tuai-Rumah, porqué estábamos tan apocados, cuando usted bajo a recibirnos a la orilla junto a otros miembros de su tribu.

Dansa de caça Iban
i ganyotes davant la càmara
Foto: JR Zaballos
Después de renunciar  a aposentarnos y a dormir en su habitación que usted tan amablemente nos cedía, fuimos conducidos a la habitación de huéspedes. Delante mismo de nuestra habitación, para darnos fuerza, poder y sabiduría, teníamos una bonita calavera con el parietal agujereado. Siguiendo el programa previsto, pasamos a cenar en su estancia junto a nuestro guía, una pareja de daneses y  bajo la atenta mirada de su mujer y su hija, solícitas en todo momento a servir los diferentes platos y bebidas. Allí empezamos a darnos cuenta de lo que para ustedes era comodidad y normalidad, para nosotros era incomodidad y sorpresa. Ir descalzos por encima de las cañas de bambú, ya que no está permitido llevar calzado dentro de la Casa Comunal, comer sentados sin poder estirar las piernas pues se considera de mala educación, comer con los dedos, fueron un pequeño aperitivo de lo que nos esperaría después. Una de las actividades clásicas en la visita a una Casa Comuna, es la fiesta de bienvenida. Así pues, pudimos disfrutar, junto al resto de la gente del poblado, de una serie de danzas de caza y de guerra, interpretadas por jóvenes de la tribu.

Artículo relacionado: 
1 - Por la selva de Sarawak (Borneo) - Diario (II) - Camina o revienta.
2- Por la selva de Sarawak (III)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nimes i els toros

Les Arènes de Nîmes amb l'estàtua de Nimeño II LES TíPIQUES visites nadalenques m'han portat uns dies a la ciutat de Nimes. Nimes és la capital del Departament del Gard a la regió de Llenguadoc -Rosselló. Ja coneixia l'interès que hi ha en aquesta zona de França per tot el que fa referència al món dels toros, però ha estat aquesta vegada quan més he pogut comprovar fins a quin punt els agrada. El darrer debat al Parlament de Catalunya sobre la possible prohibició de les corrides de toros a casa nostra també ha arribat als polítics francesos. Per aquest motiu, 133 polítics francesos -entre els quals 42 alcaldes- van demanar als nostres polítics que no votessin a favor de la iniciativa legislativa popular presentada al Parlament de Catalunya. A França també estan immersos en un debat sobre la identitat francesa, però sembla ser que per a una bona part del sud de França, la passió pels toros no està renyida amb el fet de ser francès. I és una veritable passió: a la televi...

Stari Most - (pont de Mostar) - Bòsnia i Hercegovina

Vista del pont de Mostar (Stari Most) Foto: JR Zaballos A totes les guerres es destrueixen monuments i edificis de gran valor històric, artístic o simbòlic. No fa falta que tinguin gran importància estratègica, es tracta només de debilitar l’estat anímic i moral de l’adversari. Com exemple recent tenim el cas de la destrucció de Palmira, per part d’Estat Islàmic. Foto històrica del pont de Mostar Un altre cas va ser el del pont de Mostar (Stari Most) durant la guerra de Iugoslàvia. L’antic pont de Mostar datava del segle XVI i es considerava el símbol de l’ocupació otomana d’aquesta zona d’Europa. El pont de Mostar destruït Aquest simbòlic pont va ser destruït el 9 de novembre del 1993 per ordre d’un comandant croat. El pont no tenia cap valor estratègic important i la seva destrucció i posterior reconstrucció han passat a ser un símbol de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ara aquest pont forma part del Patrimoni de la Humanitat. ...

Illa de Kos - Grècia - Vídeo

Taverna i carrer de Kos Foto: JR Zaballos Vídeo sobre l'illa de Kos a Grècia. És una de les illes que conformen el Dodecanès i es troba davant mateix de la costa turca. La ciutat de Bodrum (Turquia) connecta amb Kos (la capital) gràcies a un ferry que dura  menys de mitja hora.