Salta al contingut principal

Little Havana. Miami (Florida)

Un carrer de Little Havana
Per a tots aquells que pateixen per la presència de la llengua espanyola a casa nostra, els recomano una visita al barri de Little Havana de Miami (Florida). La Petita Habana és un barri molt popular de la ciutat i rep aquest nom per la gran quantitat de ciutadans cubans que hi van arribar fugint de la revolució cubana a la dècada dels seixanta. Hi viuen unes 90.000 persones, majoritàriament cubanes, però també  procedents d'altres països llatinoamericans com Colòmbia o Santo Domingo. 
Si bé a tot l'Estat de Florida la presència de cubans i de la llengua espanyola al carrer és molt palpable, a Miami, i en concret en aquesta zona, la seva presència és quasi exclusiva. L'espanyol aconsegueix aquí que la totpoderosa llengua anglesa -oficial al país- quedi pràcticament relegada a segona llengua. El català és, per altra banda, una cosa anecdòtica. Vaig entrar en diverses botigues de venda de tabac situades al Carrer 8, el carrer més famós del barri, i en una d'a-questes em van parlar en català; en una altra, el propietari va comentar que els seus avis eren d'origen català. El cubà que em va parlar en català era extreballador de l'aeroport del Prat. Em va explicar que, veient la situació econòmica que es viu a casa nostra, va decidir llogar el seu pis de Barcelona i venir a Miami a muntar un negoci de venda de cigars. Segons ell, la vida aquí era molt més barata que a Barcelona i força més còmoda. No havia tingut cap problema d'integració, ni de llengua, ni laboral. I no és d'estranyar.
Si un veu les cadenes de televisió locals es farà un fart de veure anuncis en espanyol d'advocats que ofereixen els seus serveis per tramitar papers d'immigració o abusos laborals amb frases com: "¡Inmigrante, tienes tus derechos!" Generalment, tots aquests anuncis finalitzen amb la mateixa frase: "Primera consulta gratuita." Tampoc és d'estranyar, doncs, que en vista de tantes facilitats per establir-se a Miami, en un dels principals programes de televisió en llengua espanyola que es podien veure a tot Florida, el comentari per guanyar més televidents hispans fos: "¡Cada vez somos más!"

SEGRE 26/02/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Illa de Kos - Grècia - Vídeo

Taverna i carrer de Kos Foto: JR Zaballos Vídeo sobre l'illa de Kos a Grècia. És una de les illes que conformen el Dodecanès i es troba davant mateix de la costa turca. La ciutat de Bodrum (Turquia) connecta amb Kos (la capital) gràcies a un ferry que dura  menys de mitja hora.

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...