Salta al contingut principal

Jack Daniel's - Lynchburg - Virginia

Estàtua de Jack Daniel a la destil·leria.
Foto: JR Zaballos
APROFITANT LES vacances de Nadal i els petits plaers quotidians, degusto un Jack Daniel's 1954 Gold Medal, ampolla numerada amb el número 19613 i comprada a la destil·leria, mentre miro una pel·lícula del deep south dels Estats Units.
La destil·leria regristrada més antiga dels EUA s'emmarca dins d'un paisatge verd i molt endreçat al costat del poble de Lynchburg (Virginia). Segons consta a la famosa etiqueta negra de la seva ampolla rectangular, va ser al 1866 quan es va començar a produir aquesta beguda mundialment famosa. La destil·leria porta el nom de Jack Daniel, un personatge curiós de qui tan sols queda una foto en què apareix amb un gran bigoti i barret. Membre d'una família amb 13 germans d'origen gal·lès, mai es va casar ni va tenir fills. Va deixar l'empresa en mans del seu nebot Lem Motlow, abans de morir d'una infecció de sang que va començar al dit gros del peu per, segons afirmen, donar puntades de peu a la caixa registradora perquè s'obrís. Aquesta beguda mítica dóna feina a 400 persones. Lynchburg, que segons la mateixa etiqueta té 361 habitants (el cens oficial, però, diu que són més de 5.000) també viu de tot el relacionat amb aquesta marca. Allà hi ha botigues on es pot comprar des d'una barra de bar amb el logo de la beguda fins a carbó procedent de la destil·leria per fer barbacoes on la carn surti amb gust de Jack Daniel's. Ells es fan els propis barrils i diuen que encara col·loquen les etiquetes i els taps a mà. Es preocupen per una producció artesana i de qualitat, en què l'aigua de la font pròxima és matèria bàsica. Curiosament, Espanya és el primer país on exporten, així s'explica l'abraçada d'agraïment que em va fer el guia al situar-li Lleida al mapa. Si van a la destil·leria, no pensin a degustar els seus productes ni a comprar gaires ampolles. Tan sols hi venien ampolles de dos edicions limitades i l'única beguda que et deixen tastar durant tota la visita és la llimonada que donen al finalitzar el recorregut. L'alcohol hi està prohibit!

SEGRE 04/01/2009

Valoració personal:

*****     imprescindible - molt bo
****         molt recomanable
***           correcte
**             prescindible - dolent
*               molt malament 
Etiquetes de comentaris:
Ubicació: Lynchburg, VA, Estats Units d'Amèrica

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fruita (Colorado) - USA - Estats Units

Arribant a Fruita (Colorado) No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va ba...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Diari a Mongòlia amb el Transsiberià. (I)

Aquí teniu la primera part d’un reportatge sobre el viatge realitzat l’any 1998 a Moscou i Mongòlia, agafant el Transsiberià. L’article va ser publicat en tres parts al suplement Lectura del diari SEGRE durant el novembre del mateix any.  En aquest blog el trobareu repartit en 5 parts i una mica més ampliat que el publicat a SEGRE. Moscou: de Lenin a Calvin Klein (Part I) Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja Foto: JR Zaballos Un vel Iluixin de la companyia Aeroflot ens deixa després de quatre hores a l’aeroport internacional Xeremetjevo de Moscou. En aquesta ciutat el Jordi i jo passarem uns dies abans d’agafar el Transssiberià número 4 en direcció a Ulaanbaator (capital de Mongòlia). A Mongòlia estarem 16 dies visitant el país acompanyats per una guia, per després tornar en avió – via Moscou – una altra vegada cap a Barcelona. Feia temps que volia visitar Moscou. L’evolució que està patint la Meca del comunisme i el marxisme cap a un capitalisme descontrolat és...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació