El Tibet i la Xina, anècdotes de viatge

Free Tibet. China out

L’estiu del 2000 vaig visitar el Tibet. Des de la capital del Nepal, Katmandu, vàrem fer l’anomenada Friendship Higway (Autopista de l’Amistat). És una carretera de 920 km que connecta la capital del Nepal fins a Lhasa, capital del Tibet. Abans de sortir ja ens reuniren per avisar-nos de les peculiaritats del viatge organitzat sota el control de les autoritats xineses. Les normes eren estrictes; res de samarretes amb inscripcions tipus Free Tibet, res de fotos ni papers vinculats al Dalai Lama que es poguessin repartir entre la població, res de visitar poblacions o llocs que no estiguessin al programa previst, etc.

En el primer poble on vam fer nit, ja comprovàrem la poca sintonia entre els xinesos i els tibetans; el pagament de la reparació del nostre vehicle que no funcionava va acabar en una discussió a pedrades entre l’amo del taller i el guia xinès. Durant els dies que durà el viatge notàrem la imposició cultural xinesa arreu. En els pobles es veia sempre el mateix tipus d’edifici recobert de vidre blau llampant com els que es troben a Shangai o Pequín. Un estil que no tenia res a veure amb l’estètica de la resta del poble. Els llocs on dinàvem o dormíem eren regentats generalment per xinesos. En un dels restaurants xinesos, vaig veure com els cambrers repartien les restes dels nostres plats entre tibetans famèlics que feien cua amb bosses de plàstic a l’entrada del restaurant. No els permetien l’entrada. A Lhasa la presència militar xinesa es notava molt més. Una xerrada en anglès entre nosaltres i una persona tibetana de l’agència de viatges va ser seguida atentament per dos funcionaris xinesos, asseguts al costat que prenien nota de tot el que es deia. En un moment que els funcionaris xinesos es despistaren, l’home de l’agència ens va dir que tenia por i que no podia parlar amb llibertat. Això és un simple recull d’anècdotes d’una situació que es repeteix diàriament des de fa molt anys. Occident porta massa temps callant tot el que passa al Tibet per interessos merament econòmics. Ja seria hora de fer-hi alguna cosa. 

SEGRE 30/03/2008