Diari de Mongòlia: Espai i color ( (III)

Visitem una família mongola nòmada
Foto: JR Zaballos

Tercera part de l'article: 

A Mongòlia amb el Transsiberià: Mongòlia : Espai i color ( (III) 

A l’estació central d’Ulaanbaatar ens rep la que serà la nostra guia durant quasi tot el viatge. La Puye, - aquest és el seu nom – es trencarà la cama mentre fem el descens d’un volcà. Sempre m’ha impressionat el fet que persones avisades per e-mail o per fax des de l’altra part del món, amb les quals mai has parlat o les has vist, un dia determinat, a una hora determinada, estiguin esperant-te amb un rètol amb el teu nom. Aquesta vegada tampoc ha fallat.

Nosaltres hem negociat un viatge per Mongòlia amb tres destinacions: el Gobi al sud del país, al llac Khovsgol al nord i Khorgo més o menys al centre de Mongòlia. També hem pactat que ens acompanyi una guia de parla anglesa i un conductor. Tot el que estava acordat d’antuvi ho hem de tornar a negociar. L’agència de viatges trobada a través de la xarxa és molt nova. Som els primers europeus que treballem amb ells, i la veritat és que al final ens van donar un preu realment bo per tot el que volíem fer. Ara intenten fer alguns canvis en el programa a canvi d’un augment de preu desorbitat. No acceptem els canvis i es fa el previst inicialment.  El Chema, que ha perdut el seu contacte a la ciutat, s’apunta amb nosaltres a la visita al Gobi, mentre li organitzen una expedició amb cavalls, dos guies i un antropòleg per anar a visitar la tribu dels sathan.

Aterrant al mig del desert del Gobi
Foto: JR Zaballos

La veritat és que aquesta agència no pararà de donar-nos sorpreses fins a l’últim dia. El marit de la propietària és un ex-coronel dels serveis secrets mongols. Sempre va impecablement vestit i acompanyat de guardaespatlles - un d’ells campió nacional de lluita mongola - en un tot terreny americà. Fa realment pinta de mafiós i actua de la mateixa manera. La darrera nit a Mongòlia en la què nosaltres celebrem junt amb el Chema la tornada dels nostres respectius viatges, l’ex-coronel ens convida a sopar i a xerrar amb ell i un parell de socis seus. Diu que vol saber la nostra opinió de com ha anat tot plegat. També ens explica part dels seus negocis, la política actual del país i les relacions entre Mongòlia i Rússia. I ens comenta també que és una de les persones més influents del país. Durant la conversa un dels presents fa la broma que en aquella taula només hi ha homes. L’ex-coronel, crida al seu guardaespatlles i li dóna ordres a cau d’orella. Als pocs minuts es presenta el guardaespatlles amb dos noies i ens diu que les noies estan a la nostra disposició i que estem convidats tots els presents. Nosaltres ens quedem de pedra! Aquesta anècdota, il·lustra la part més negra d’aquest capitalisme incipient que es va instal·lant a Mongòlia de la mà dels poderosos de l’antic règim i que contrasta de manera brutal amb tot el que hem vist i viscut les darreres dos setmanes.

El desert del Gobi
Foto: JR Zaballos

Tornem al viatge. El desert del Gobi afecta pràcticament tota la part sud de Mongòlia. Aquest era el nostre primer destí. Després d’aterrar en una pista de terra al mig del desert, ens varen acomodar al tourist camp anomenat Juulchin Gobi. A Mongòlia, tret de la capital, pràcticament no hi ha hotels. La solució que han donat a l’allotjament dels turistes el trobo genial: no han construït al mig del paisatge edificis de ciment plens d’habitacions, han preferit reproduir las famoses tendes rodones dels nòmades mongols: els ger, en les quals hi caben fins a quatre persones. Al camp hi han construït un edifici comú per als banys, lavabos i per al menjador.

Un dels campaments al costat d'un llac
Foto: JR Zaballos

Un generador elèctric facilita l’energia necessària perquè el camp pugui funcionar. Aquest sistema de camps turístics el trobarem  durant tot el viatge en els llocs més remots. No són campaments molt grans, entre 8 i 20 tendes segons el camp. Una de les activitats que farem en un dels camps serà ajudar a muntar i desmuntar un d’aquests  ger. El Gobi és impressionant per la seva varietat de paisatges i colors. A les gorges de Yol, per exemple, podem veure unes pastures verdes i humides, més típiques d’un paisatge alpí que d’un desert. A l’hivern fins i tot es gela i es crea una muntanya de gel al llarg del recorregut de les gorges que pot arribar a 4 metres d’alçada. També hi ha zones àrides, com la Bayanzag, on s’han trobat importants restes de dinosaures (Mongòlia és dels pocs llocs del món on hi ha esquelets complets de dinosaures).

Les nostres carreteres per Mongòlia
Foto: JR Zaballos

També podem trobar dunes de sorra finíssima, grans planes desèrtiques en les quals experimentem el fenomen dels miratges, o també trobem fonts d’aigua molt clara i fresca. És precisament al creuar un petit riu en una d’aquestes zones més humides que el nostre 4x4 (un Uaz de fabricació russa) es va quedar clavat al fang, sense que el poguéssim treure malgrat tots els nostres esforços. Al cap de dos hores d’esforços inútils i ja força desesperats va passar un noi a cavall que vigilava un ramat proper. Ells va ser l’encarregat d’anar a cercar ajuda i que finalment ens vinguessin a treure remolcant el cotxe amb un altre 4x4. Quatre hores després podíem tornar al nostre campament. 

L'Uaz clavat al fang
Foto: JR Zaballos

Més profund del previst
Foto: JR Zaballos

No hi ha manera de poder treure'l
Foto: JR Zaballos

Arriba l'ajuda!
Foto: J. Baulenas

Construint un ger
Foto: JR Zaballos

Aquest incident però no pot desmerèixer el nostre conductor. Ens va fer un autèntic curs de conducció per tot tipus de terrenys amb les seves mans enfundades en guants blancs! La vegada que ens deixà a tots més sorpresos va ser quan es va posar a perseguir a 100 quilòmetres per hora, camp a través, un gran grup de gaseles del Gobi. Per controlar el cotxe i mantenir l’estabilitat, agafava el volant per la part inferior, recolzant els dos avantbraços sobre el volant i anava donant curtes batzegades rapidíssimes d’un costat a l’altre. Així el 4x4 semblava lliscar amb suavitat sobre el terreny irregular ple de pedres. Al llarg del viatge podrem comprovar com els conductors mongols són en general molt hàbils en la conducció de 4x4. A Mongòlia no hi ha pràcticament  carreteres asfaltades i sovint s’arriba als llocs per aproximació o preguntat a la primera família de nòmades que et trobes si et poden orientar una mica. El clima, entre + 40º i – 40º C. fa que les condicions del terreny siguin sovint una autèntica pista de proves per als vehicles i els conductors.

Interior d'un ger
Foto: JR Zaballos

Al llarg dels centenar de quilòmetres  que fem pel desert, anem parant a les tendes de les famílies nòmades que ens trobem. El protocol és el següent: primer surt el conductor que saluda a la família amb el tradicional: nokhoi khor! Que significa literalment: agafa el gos! Les possibilitats que un dels molts gossos que tenen et mossegui, es força elevada si no vas amb molta precaució. Una vegada agafats els gossos, ens fan passar a dins de la tenda on sempre t’ofereixen la beguda nacional, l’arag , llet fermentada d’euga. Totes les famílies són extremadament amables. Al llarg del viatge n’haurem visitat 8 i totes elles ens dispensaran un tracte molt amistós, mai interessat. No demanen res i nosaltres ens limitem a donar-lis tabac que sembla que és una cosa que els hi agrada. Ells són d’una generositat increïble. Una vegada has entrat no paren de treure coses per menjar que no pots refusar. Has de menjar o beure encara que sigui una mica , si no, es considera mala educació. Així ens tocarà provar tots els derivats possibles de les llets dels seus animals, formatge de cabra, iogurt de iak – molt bo – o vodka artesanal.

Els agrada que els facin fotos de tota la família
Foto: JR Zaballos

El iak davant del ger
Foto: JR Zaballos

Dinant al mig de Mongòlia

Foto: JR Zaballos

Novembre 1998

Articles relacionats: 

1- Diari a Mongòlia amb el Transsiberià (I)

2- Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

3- Diari de Mongòlia - Khovsgol: Des d’on es veu la fi del món. (IV)