Diari australià: aborígens i ex convictes (II)

Jugant amb cocodrils
Foto: JR Zaballos

Segona part revisada i ampliada de l’article publicat al diari La Mañana el 9 d’octubre de l’any 2000.

Austràlia és un país amb tan sols 18 milions d’habitants i una densitat de població de 2 habitants per Km2 i té algunes dades que són espectaculars. Per exemple; compta amb 150 milions d’ovelles, hi ha granges – com l’Anna Creek Station – grans com tot Bèlgica. Al Parc Nacional de Wollemi hi ha el ser viu més antic del planeta: un pi de 150 milions d’anys!

Pel centre d’Austràlia corren “road trains”; es tracta de camions amb diversos remolcs i de fins a 18 eixos que van a 120 km/h. Si els vols avançar necessites ben bé un quilòmetre per poder fer-ho amb garanties. Tampoc és estrany veure anunciada a la carretera una ciutat que es troba a 1.800 km de distància. Es com si a la sortida de Lleida, ens indiquessin el camí per anar cap a Berlín. 

Perill de cocodrils per tot arreu
Foto: JR Zaballos

Això també implica que s’ha d’anar amb compte per fer benzina. Les distàncies entre dos benzineres pot ser de 200 km. L’anomenat outback australià – altres li diuen la zona de Never-Never (mai-mai), ocupa la major part del país i està pràcticament deshabitat per l’home blanc. Hi viuen generalment els aborígens australians i hi ha zones determinades on només hi viuen ells i s’ho gestionen pràcticament també tot ells. Hi ha restriccions a les persones foranies per poder accedir-hi. El 90% de la població viu en les zones urbanes.

Per carreteres de l'outback australià
Foto: JR Zaballos

En relació a la gent, puc dir 

que malgrat la mala fama adjudicada generalment pels anglesos, a aquests descendents d’ex convictes, ens vàrem trobar amb una gent simpàtica que sempre et saluda quan et creues amb ells o que et pregunten com et va la vida quan entres en una botiga. Es mostren molts preocupats pel tema del medi ambient. És molt usual que totes les cisternes dels lavabos tinguin un doble dipòsit d’aigua, per estalviar-la segons les necessitats. Mantenen una autèntica batalla contra els fumadors i el consum d’alcohol. Els anuncis de la televisió en aquest sentit són prou eloqüents: un pare condemnat a presó per haver atropellat una persona sota els efectes de l’alcohol, plora davant de la seva dona i els seus fills a la sala del judici, mentre escolta la sentència. No és estrany doncs, que per l’autopista la gent respecti de manera escrupolosa i a vegades exasperant, tots els límits de velocitat.

En el Parc Nacional de Kakadu
Foto: JR Zaballos

Tot i que beuen molta cervesa també els hi agrada força el vi. De fet tenen vinyes en les que hi produeixen excel·lents vins blancs i negres. Per poder gaudir d’un bon vi sense necessitat de pagar uns preus exorbitants es pot anar als restaurants BYO (Bring Your Own), o el que és el mateix: Porta’t el teu vi. Un pot portar el vi de casa o passar per una bodega i comprar-lo molt més barat abans d’anar al restaurant. En el restaurant et cobren el dret d’obertura de l’ampolla - unes 300 pessetes per persona (uns 2 euros) - i et serveixen el vi. Les copes les posen ells.

Green Island vist del cel

El que no resulta tan barat és passar una nit en algunes de les illes paradisíaques situades a la barrera de corall. Una habitació en un d’aquests ressorts exclusiu, que sovint ocupa tota l’illa, pot arribar a costar 100.000 pessetes per nit (600 euros).

A la platja de Green Island
Foto: JR Zaballos

Nosaltres anem a passar uns dies a Green Island, un lloc molt més barat però igualment impressionant. Es tracta d’una petita illa  de 32 acres a 26 km de Cairns al bell mig de la Barrera de Corall. A la illa hi ha un petit hotel de luxe i el Marineland Melanèsia un petit parc amb animals, aquaris i elements de la cultura de Melanèsia i que té l’honor d’hostatjar el cocodril més gran en captivitat: l’anomenat Cassius de 5’48 metres. 

Antic penal de Port Arthur. Tasmània

Si un no es vol gastar un 

dineral pernoctant en algun d’aquests hotels ubicats en petitíssimes illes, pot optar per arribar-se a Tasmània. És una illa de gran bellesa al sud d’Austràlia, amb poc turisme i més barata. El nom de Tasmània ha anat lligat durant molt de temps a les històries més cruels i sanguinàries de les presons de l’època victoriana, com la de Port Arthur. Ara les restes d’aquesta arquitectura penitenciària del terror i l’opressió són un atractiu turístic. 

Interior del penal de Port Arthur. Ara museu.
Foto: JR Zaballos

A Port Arthur et faciliten saber si un dels teus avantpassats va ser deportat en algun penal de l’illa i el que li va passar. Aquest museu a l’aire lliure va ser escenari fa 4 anys – el 28 d’abril de 1996 - de la major massacre perpetrada a Austràlia en l’època postcolonial. Martin Bryant va assassinar 35 persones i en va ferir 21 més, abans de ser detingut per forces especials de la policia. Va ser condemnat a cadena perpetua.

Anem a Lerida (Austràlia)?
Foto: JR Zaballos

Visitar bé Austràlia requereix segurament més d’un viatge. El país és grandiós, les distàncies descomunals i les coses a visitar innumerables. I encara que el país es troba pràcticament a les nostres antípodes, no es trobaran del tot desconnectats de Catalunya. Prop de Canberra es trobaran un rètol que els convida anar cap a “Lerida” (llegir el proper article!) i en algun restaurant els poden oferir “crema catalana”, amb l’especificació en anglès perquè la gent del país ho entengui: Spanish crème caramel...

J. Baulenas i jo veient sortir el sol
a la barrera de corall
Foto: JR Zaballos

En resum un país fantàstic on encara ressonen sàvies paraules dels aborígens australians: com aquesta: Nosaltres cultivem la nostra terra, però ho fem d’una manera diferent a com ho fan els blancs. Nosaltres procurem viure amb la terra i ells viure d’ella. (Tom Dystra, aborigen australià)

Articles relacionats: 
1- Diari australià: Austràlia: el veí de sota (I)
2- Lerida, Gunning, Austràlia