Salta al contingut principal

Diari australià: aborígens i ex convictes (II)


Jugant amb cocodrils
Foto: JR Zaballos

Segona part revisada i ampliada de l’article publicat al diari La Mañana el 9 d’octubre de l’any 2000.

Austràlia és un país amb tan sols 18 milions d’habitants i una densitat de població de 2 habitants per Km2 i té algunes dades que són espectaculars. Per exemple; compta amb 150 milions d’ovelles, hi ha granges – com l’Anna Creek Station – grans com tot Bèlgica. Al Parc Nacional de Wollemi hi ha el ser viu més antic del planeta: un pi de 150 milions d’anys!
Pel centre d’Austràlia corren “road trains”; es tracta de camions amb diversos remolcs i de fins a 18 eixos que van a 120 km/h. Si els vols avançar necessites ben bé un quilòmetre per poder fer-ho amb garanties. Tampoc és estrany veure anunciada a la carretera una ciutat que es troba a 1.800 km de distància. Es com si a la sortida de Lleida, ens indiquessin el camí per anar cap a Berlín. 

Perill de cocodrils per tot arreu
Foto: JR Zaballos
Això també implica que s’ha d’anar amb compte per fer benzina. Les distàncies entre dos benzineres pot ser de 200 km. L’anomenat outback australià – altres li diuen la zona de Never-Never (mai-mai), ocupa la major part del país i està pràcticament deshabitat per l’home blanc. Hi viuen generalment els aborígens australians i hi ha zones determinades on només hi viuen ells i s’ho gestionen pràcticament també tot ells. Hi ha restriccions a les persones foranies per poder accedir-hi. El 90% de la població viu en les zones urbanes.
Per carreteres de l'outback australià
Foto: JR Zaballos

En relació a la gent, puc dir 
que malgrat la mala fama adjudicada generalment pels anglesos, a aquests descendents d’ex convictes, ens vàrem trobar amb una gent simpàtica que sempre et saluda quan et creues amb ells o que et pregunten com et va la vida quan entres en una botiga. Es mostren molts preocupats pel tema del medi ambient. És molt usual que totes les cisternes dels lavabos tinguin un doble dipòsit d’aigua, per estalviar-la segons les necessitats. Mantenen una autèntica batalla contra els fumadors i el consum d’alcohol. Els anuncis de la televisió en aquest sentit són prou eloqüents: un pare condemnat a presó per haver atropellat una persona sota els efectes de l’alcohol, plora davant de la seva dona i els seus fills a la sala del judici, mentre escolta la sentència. No és estrany doncs, que per l’autopista la gent respecti de manera escrupolosa i a vegades exasperant, tots els límits de velocitat.

En el Parc Nacional de Kakadu
Foto: JR Zaballos
Tot i que beuen molta cervesa també els hi agrada força el vi. De fet tenen vinyes en les que hi produeixen excel·lents vins blancs i negres. Per poder gaudir d’un bon vi sense necessitat de pagar uns preus exorbitants es pot anar als restaurants BYO (Bring Your Own), o el que és el mateix: Porta’t el teu vi. Un pot portar el vi de casa o passar per una bodega i comprar-lo molt més barat abans d’anar al restaurant. En el restaurant et cobren el dret d’obertura de l’ampolla - unes 300 pessetes per persona (uns 2 euros) - i et serveixen el vi. Les copes les posen ells.

Green Island vist del cel
El que no resulta tan barat és passar una nit en algunes de les illes paradisíaques situades a la barrera de corall. Una habitació en un d’aquests ressorts exclusiu, que sovint ocupa tota l’illa, pot arribar a costar 100.000 pessetes per nit (600 euros).

A la platja de Green Island
Foto: JR Zaballos
Nosaltres anem a passar uns dies a Green Island, un lloc molt més barat però igualment impressionant. Es tracta d’una petita illa  de 32 acres a 26 km de Cairns al bell mig de la Barrera de Corall. A la illa hi ha un petit hotel de luxe i el Marineland Melanèsia un petit parc amb animals, aquaris i elements de la cultura de Melanèsia i que té l’honor d’hostatjar el cocodril més gran en captivitat: l’anomenat Cassius de 5’48 metres. 


Antic penal de Port Arthur. Tasmània

Si un no es vol gastar un 
dineral pernoctant en algun d’aquests hotels ubicats en petitíssimes illes, pot optar per arribar-se a Tasmània. És una illa de gran bellesa al sud d’Austràlia, amb poc turisme i més barata. El nom de Tasmània ha anat lligat durant molt de temps a les històries més cruels i sanguinàries de les presons de l’època victoriana, com la de Port Arthur. Ara les restes d’aquesta arquitectura penitenciària del terror i l’opressió són un atractiu turístic. 

Interior del penal de Port Arthur. Ara museu.
Foto: JR Zaballos
A Port Arthur et faciliten saber si un dels teus avantpassats va ser deportat en algun penal de l’illa i el que li va passar. Aquest museu a l’aire lliure va ser escenari fa 4 anys – el 28 d’abril de 1996 - de la major massacre perpetrada a Austràlia en l’època postcolonial. Martin Bryant va assassinar 35 persones i en va ferir 21 més, abans de ser detingut per forces especials de la policia. Va ser condemnat a cadena perpetua.

Anem a Lerida (Austràlia)?
Foto: JR Zaballos


Visitar bé Austràlia requereix segurament més d’un viatge. El país és grandiós, les distàncies descomunals i les coses a visitar innumerables. I encara que el país es troba pràcticament a les nostres antípodes, no es trobaran del tot desconnectats de Catalunya. Prop de Canberra es trobaran un rètol que els convida anar cap a “Lerida” (llegir el proper article!) i en algun restaurant els poden oferir “crema catalana”, amb l’especificació en anglès perquè la gent del país ho entengui: Spanish crème caramel...

J. Baulenas i jo veient sortir el sol
a la barrera de corall
Foto: JR Zaballos
En resum un país fantàstic on encara ressonen sàvies paraules dels aborígens australians: com aquesta: Nosaltres cultivem la nostra terra, però ho fem d’una manera diferent a com ho fan els blancs. Nosaltres procurem viure amb la terra i ells viure d’ella. (Tom Dystra, aborigen australià)

Articles relacionats: 
1- Diari australià: Austràlia: el veí de sota (I)
2- Lerida, Gunning, Austràlia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Illa de Kos - Grècia - Vídeo

Taverna i carrer de Kos Foto: JR Zaballos Vídeo sobre l'illa de Kos a Grècia. És una de les illes que conformen el Dodecanès i es troba davant mateix de la costa turca. La ciutat de Bodrum (Turquia) connecta amb Kos (la capital) gràcies a un ferry que dura  menys de mitja hora.

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...