Salta al contingut principal

Curiositats del Japó (1)


Noia amb kimono passejant pel
Kenrokuen Park de Kanazawa
Foto: JR Zaballos 

Viatjar sempre enriqueix a les persones. Veus noves maneres de fer les coses, diferents formes d’actuar i d’enfrontar-se als reptes de la vida quotidiana. Això és vàlid per a qualsevol país del planeta, però no hi ha dubte que per als mediterranis quan viatgem al Japó aquest contrast encara el notem molt més. Després de passar algunes setmanes per aquest país, els comento algunes de les moltes coses que m’han cridat més l’atenció. El Japó, malgrat que és el país del sol naixent segons l’etimologia del seu nom, té una autèntica aversió als rajos de sol. Al Japó ningú es vol posar moreno ni fer vacances estirats a la platja. Es protegeixen constantment del sol, fins a l’extrem de poder veure gent jugant al tennis a 35 graus amb pantalons, màniga llarga, guants, gorra i mocador tapant-se la cara. 
Noia jugant al tennis a 35 Cº a Tokyo
Foto: JR zaballos


Això també fa que aquest sigui el país dels paraigües i dels para-sols amb protector UVA inclòs. Hi trobareu centenars de botigues destinades a la seva venda per protegir-se de l’abundant pluja i de la calor asfixiant. La lluita contra la calor té altres implicacions. Hi ha màquines automàtiques de venda de begudes fresques per tot arreu. En alguns carrers podeu trobar màquines cada 50 metres, on podeu triar entre un ampli ventall de tipus de begudes i en les quals trobar aigua natural normal és el més complicat. 

Màquina de begudes
Foto: JR Zaballos

A canvi, però, us oferiran aigua fresca gratuïta cada vegada que entreu en un restaurant i això ho faran durant tot el dinar o sopar. I no patiu pas per trobar restaurant. N’hi ha també per tot arreu i de tot tipus i preus. La cultura culinària japonesa és impressionant i ells es passen el dia menjant en qualsevol tipus de local. Molts d’ells, per cert, faciliten la tria del que vulguem menjar exposant a l’aparador de l’entrada del local una reproducció molt realista en plàstic del plat a mida real. 

Rèplica dels plats en plàstic.
Foto: JR Zaballos




I per acabar el tema gastronòmic, destaco la seva passió per les galetes de tot tipus. Hi ha moltes botigues només dedicades a la venda d’aquests dolços. I les galetes que més els agraden són les farcides de pasta de mongeta vermella. Us trobareu aquest farcit per tot arreu i el podeu gaudir també com a gelat.



Esmorzar del monestir Soi-jin a Koya-san.
Foto: JR Zaballos

Restaurant de sushi a Tokyo
Foto: JR Zaballos
Plat se sushi variat
Foto: JR Zaballos


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...