Salta al contingut principal

Bodega: El Castell d'Encús -Talarn

Vista de la bodega Castell d'Encús (Talarn)
El darrer dissabte vaig visitar el celler del Castell d'Encús. Forma part de la Ruta del Vi de Lleida, que agrupa els cellers amb denominació d'origen Costers del Segre. Aquests cellers es troben prop de Talarn. A una altura entre els 850 i els 1.000 metres Raül Bobet va decidir el 2001 tirar endavant un projecte empresarial dins del món de l'enologia digne de menció. És molt possible que el seu celler sigui el que es troba a més altura de Catalunya i segurament de l'Estat espanyol, i només això ja dóna al celler i als seus vins unes característiques especials. Es tracta d'un celler artesanal, de petita producció i que cerca constantment l'excel·lència dels seus vins blancs i negres. El tast de vins que ens va oferir el mateix Raül va ser una classe magistral d'enologia, d'amor a la terra on cultiva els seus vins i de filosofia de vida. Els noms dels seus vins ja amaguen part d'aquest valor afegit que s'ha volgut donar al celler: Taleia, Ekam, Quest, Thalarn o Acusp, són els noms que donen vida a vins produïts després d'una verema manual i fermentats a la pedra. Sí, com ho llegeixen, fermentats en trulls de pedra que es troben per la finca i que procedeixen d'assentaments medievals de la zona. En concret, de monjos hospitalers del segle XII. També hi queda una ermita que han restaurat i on es fan tasts especials. La visita dels trulls i l'ermita amb les vistes de Talarn, Tremp i la vall com a fons paisatgístic és espectacular. R. Bobet té més plans de futur i ben peculiars per a aquest celler i la finca de 95 ha. És d'agrair que en l'actualitat hi hagi iniciatives empresarials com aquesta que donen un valor afegit no només als seus productes, sinó també a tot el territori. De cellers n'hi ha molts, però a Lleida, si els volen fer atractius tant pel seu producte com pel fet d'anar-los a visitar, està clar que els han de donar un plus diferenciador de qualitat. El Castell d'Encús és un d'aquests. Per sort, en tenim d'altres al territori que m'agradarà explicar més endavant.

SEGRE  24/02/2013

Valoració personal:

*****     imprescindible - molt bo
****         molt recomanable
***           correcte
**             prescindible - dolent
*               molt malament 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Illa de Kos - Grècia - Vídeo

Taverna i carrer de Kos Foto: JR Zaballos Vídeo sobre l'illa de Kos a Grècia. És una de les illes que conformen el Dodecanès i es troba davant mateix de la costa turca. La ciutat de Bodrum (Turquia) connecta amb Kos (la capital) gràcies a un ferry que dura  menys de mitja hora.

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...