Salta al contingut principal

Bodega: El Castell d'Encús -Talarn

Vista de la bodega Castell d'Encús (Talarn)
El darrer dissabte vaig visitar el celler del Castell d'Encús. Forma part de la Ruta del Vi de Lleida, que agrupa els cellers amb denominació d'origen Costers del Segre. Aquests cellers es troben prop de Talarn. A una altura entre els 850 i els 1.000 metres Raül Bobet va decidir el 2001 tirar endavant un projecte empresarial dins del món de l'enologia digne de menció. És molt possible que el seu celler sigui el que es troba a més altura de Catalunya i segurament de l'Estat espanyol, i només això ja dóna al celler i als seus vins unes característiques especials. Es tracta d'un celler artesanal, de petita producció i que cerca constantment l'excel·lència dels seus vins blancs i negres. El tast de vins que ens va oferir el mateix Raül va ser una classe magistral d'enologia, d'amor a la terra on cultiva els seus vins i de filosofia de vida. Els noms dels seus vins ja amaguen part d'aquest valor afegit que s'ha volgut donar al celler: Taleia, Ekam, Quest, Thalarn o Acusp, són els noms que donen vida a vins produïts després d'una verema manual i fermentats a la pedra. Sí, com ho llegeixen, fermentats en trulls de pedra que es troben per la finca i que procedeixen d'assentaments medievals de la zona. En concret, de monjos hospitalers del segle XII. També hi queda una ermita que han restaurat i on es fan tasts especials. La visita dels trulls i l'ermita amb les vistes de Talarn, Tremp i la vall com a fons paisatgístic és espectacular. R. Bobet té més plans de futur i ben peculiars per a aquest celler i la finca de 95 ha. És d'agrair que en l'actualitat hi hagi iniciatives empresarials com aquesta que donen un valor afegit no només als seus productes, sinó també a tot el territori. De cellers n'hi ha molts, però a Lleida, si els volen fer atractius tant pel seu producte com pel fet d'anar-los a visitar, està clar que els han de donar un plus diferenciador de qualitat. El Castell d'Encús és un d'aquests. Per sort, en tenim d'altres al territori que m'agradarà explicar més endavant.

SEGRE  24/02/2013

Valoració personal:

*****     imprescindible - molt bo
****         molt recomanable
***           correcte
**             prescindible - dolent
              molt malament 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Fruita (Colorado) - USA - Estats Units

Arribant a Fruita (Colorado) No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va ba...

Diari a Mongòlia amb el Transsiberià. (I)

Aquí teniu la primera part d’un reportatge sobre el viatge realitzat l’any 1998 a Moscou i Mongòlia, agafant el Transsiberià. L’article va ser publicat en tres parts al suplement Lectura del diari SEGRE durant el novembre del mateix any.  En aquest blog el trobareu repartit en 5 parts i una mica més ampliat que el publicat a SEGRE. Moscou: de Lenin a Calvin Klein (Part I) Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja Foto: JR Zaballos Un vel Iluixin de la companyia Aeroflot ens deixa després de quatre hores a l’aeroport internacional Xeremetjevo de Moscou. En aquesta ciutat el Jordi i jo passarem uns dies abans d’agafar el Transssiberià número 4 en direcció a Ulaanbaator (capital de Mongòlia). A Mongòlia estarem 16 dies visitant el país acompanyats per una guia, per després tornar en avió – via Moscou – una altra vegada cap a Barcelona. Feia temps que volia visitar Moscou. L’evolució que està patint la Meca del comunisme i el marxisme cap a un capitalisme descontrolat és...