Salta al contingut principal

War Remnants Museum - Ho Chi Minh City - Vietnam

Una cel·la per a presoners vietcongs
Foto: JR Zaballos
Quan viatges a Vietnam una de les visites obligades és la del War Remnants Museum (Museu de Restes de Guerra) a l’antiga ciutat de Saigon, ara oficialment anomenada: Ho Chi Minh City. El museu en sí, no seria especialment remarcable si no fos pel fet de ser uns dels pocs llocs on hi ha força testimonis gràfics i d’objectes vinculats a l’anomenada guerra del Vietnam. Si bé el conflicte ja venia de principis dels anys cinquanta, no va ser fins el 8 de març de 1965, quan van desembarcar tropes americanes a Da Nang, que la guerra va agafar una gran dimensió militar i  ressò mediàtic. 
Sistema de tortura per a presoners vietcong
Foto: JR Zaballos

El conflicte va començar entre els francesos i els vietnamites al final de la Segona Guerra Mundial quan les autoritats colonials franceses es van negar a pactar amb el líder comunista Ho Chi Minh, que s’avia fet amb el poder. Els francesos van restaurar el poder colonial i van col·locar de cap de govern l'emperador Bao-Dai. L’exèrcit del Estats Units va estar present a Vietnam del 1965 fins al 1973, tot i que la guerra no va acabar fins al 1975. El resultat d’aquesta guerra en la que es van practicar tot tipus d’atrocitats queda molt ben exposat en aquest museu a través de fotografies i de la reproducció d’una presó militar dels americans i vietnamites del sud. 
Fotos dels efectes de les armes quimiques
sobre les persones
Foto: JR Zaballos

Les fotos sobre els efectes posteriors a nadons i joves de les bombes i agents químics són d’un horror indescriptible. El museu desgraciadament només explica les atrocitats dels americans i sud vietnamites i no diu res del Vietcong. Van morir segons diuen: 3 milions de persones (2 d’ells civils), 2 milions de ferits i 300.000 desapareguts. Els americans: 50.000 morts i 300.000 ferits. Es van tirar 600.000 tones de bombes. Han quedat afectades per bombes i agents químics 6,6 milions d’hectàrees de terra. Des del final de la guerra moren per aquestes bombes unes 1.500 persones cada any (més de 60.000 persones) i en queden ferides més de 2.000. 
Soldats americans torturant un presoner
Foto: JR Zaballos

És evident que amb aquestes dades la ferida de la guerra continua oberta. Però Vietnam ja mira al futur. Aquest país de govern comunista i economia de mercat, evoluciona de tal manera, que molts països capitalistes ja han posat els ulls en ell per invertir-hi.


SEGRE 23/08/2015
Casc del vietcong
Foto: JR Zaballos

Pals per pegar als presoners
Foto: JR Zaballos
Resultats de les tortures
Foto: JR Zaballos
Productes químics emprats a la guerra
Foto: JR Zaballos
Efectes dels productes químics a la població
Foto: JR Zaballos
Diferents tipus de granades
Foto: JR Zaballos
Llençant presoners des de l'helicòpter
Foto: JR Zaballos
Entrada al museu War Remnants Museum
Foto: JR Zaballos
Helicòpter americà a l'entrada del museu
Foto: S. Escola
Material militar exposat al costat del museu
Foto: JR Zaballos



Valoració personal:

*****     imprescindible - molt bo
****         molt recomanable
***           correcte
**             prescindible - dolent
              molt malament 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...