Salta al contingut principal

Nicòsia - Xipre

Carrer tallat i que fa de frontera al mig de Nicòsia
Get back!, (enrere!), em crida un soldat armat fins a les dents. Anava caminant pel carrer Eleftherias del barri antic de Nicòsia i el soldat m’ha sortit de darrere d’un mur i uns sacs de terra. No puc continuar caminant per aquest carrer.
La ciutat de Nicòsia, igual que tota l'illa de Xipre, està dividida des de 1974 en dos parts; la grecoxipriota i la turcoxipriota. Com s’anuncia en diferents llengües en el mirador turístic del carrer Lidras, Nicòsia és la darrera ciutat dividida del món. Quasi igual que Berlín fa uns quants anys. La diferència en aquest cas és la presència de les tropes de l’ONU. En la denominada Línia Verda que divideix Nicòsia i també l’illa en dos parts, hi ha tropes de l’ONU interposades entre l’exèrcit xipriota i el turc.
Al juliol de 1974, fent servir d’excusa l’intent de cop d’Estat contra  Makarios, les tropes turques van envair la part nord de l’illa,. El 35 per cent del territori i el 70 per cent del potencial econòmic de l’illa  va passar a mans de l’exèrcit turc. 142.000 grecoxipriotes van ser espoliats i desplaçats de les seves ciutats i pobles, també 100.000 turcoxipriotes van haver d’abandonar el sud de Xipre i anar a la part ocupada pels turcs. 
Des d'aleshores les relacions entre Xipre i Turquia són molt tenses. L’any 1996 encara va haver l’assassinat de dos grecoxipriotes a la zona fronterera de Deryneia. 
Vaig passar caminant a la part turca de Nicòsia malgrat les dificultats que hi posen els grecoxipriotes. A la part turca es veuen pancartes contra la Unió Europea i rètols dels ajuts americans per reconstruir la part turca de Nicòsia, a l’altre costat ondegen arreu banderes de la Unió Europea i les pancartes denuncien la brutalitat de l’exèrcit turc. Tota una vergonya política i social de l’Europa del segle XXI.

SEGRE 20/09/2004

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Fruita (Colorado) - USA - Estats Units

Arribant a Fruita (Colorado) No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va ba...

Diari a Mongòlia amb el Transsiberià. (I)

Aquí teniu la primera part d’un reportatge sobre el viatge realitzat l’any 1998 a Moscou i Mongòlia, agafant el Transsiberià. L’article va ser publicat en tres parts al suplement Lectura del diari SEGRE durant el novembre del mateix any.  En aquest blog el trobareu repartit en 5 parts i una mica més ampliat que el publicat a SEGRE. Moscou: de Lenin a Calvin Klein (Part I) Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja Foto: JR Zaballos Un vel Iluixin de la companyia Aeroflot ens deixa després de quatre hores a l’aeroport internacional Xeremetjevo de Moscou. En aquesta ciutat el Jordi i jo passarem uns dies abans d’agafar el Transssiberià número 4 en direcció a Ulaanbaator (capital de Mongòlia). A Mongòlia estarem 16 dies visitant el país acompanyats per una guia, per després tornar en avió – via Moscou – una altra vegada cap a Barcelona. Feia temps que volia visitar Moscou. L’evolució que està patint la Meca del comunisme i el marxisme cap a un capitalisme descontrolat és...