Salta al contingut principal

Llocs amb encant de Lleida

El tradicional vermut del Blasi

Lleida torna a tenir en actiu l'emblemàtic bar Blasi! És una bona notícia per a Lleida i en especial pel centre històric que ben necessitat està de locals i establiments que li donin el dinamisme que mai hauria hagut de perdre. L'antic Blasi del Sr. Josep Batlle va tancar portes l'estiu passat però fa una setmana, afortunadament, ha tornat a obrir, guardant la seva essència estètica, de la mà de la sempre activa i emprenedora Montse Sainz de la Maza. Aquest bar té els seus orígens en una bodega oberta al començament dels anys 30 i es va fer famós més tard gràcies als vermuts i barreges que hi servien. Anar a fer el vermut al Blasi es va transformar en un clàssic dels hàbits de la gent de Lleida. Són aquests hàbits populars els que a la llarga formen part de la memòria col·lectiva de més d'una generació. Aquestes actituds conformen d'idiosincràsia d'una ciutat i la fan diferent de les altres. Són coses que formen part del que podríem anomenar patrimoni immaterial de la ciutadania de Lleida. Estaria bé, en aquest sentit, que algú sotmetés a votació popular el rànquiing d'aquest patrimoni de la ciutat de Lleida. Per començar la llista els suggereixo alguns dels meus patrimonis immaterials actuals de la nostra ciutat: menjar caragols als Trulls, o a cal Nenet a l'Horta; veure la posta de sol des del claustre de la Seu Vella o les vistes des del seu campanar en un dia clar; passejar a la tardor pels Camps Elisis; la cervesa a la terrassa de Lo Marraco; la passejada per l'Aplec del caragol el dissabte al vespre; passar pel carrer Major el dia de Sant Jordi; esmorzar a la Monrabà, la Prats, la Torres o Tugues; comprar el pa al Forn de Sant Antoni.... De ben segur que em deixo moltes més coses i espero que més persones ampliïn aquesta llista per ajudar-me a mi i a la resta de gent de Lleida a gaudir molt més de la nostra ciutat.
Així podrem saber on podem delectar-nos de totes aquestes petites coses que fan la ciutat més humana, més propera i més estimada. En resum, petites coses que ens fan la vida més agradable.

SEGRE  26/01/2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

El museu de Schindler a Cracòvia - Polònia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler Foto: JR Zaballos Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida.  El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbri...

Diari del Transsiberià: viure una llegenda (II)

Pequín-Ulaan-Baatar-Moscou Foto: JR Zaballos Segona part de l'article: A Mongòlia amb el Transsiberià:  El Transsiberià: viure una llegenda (II) El tsar Alexandre III va donar l’ordre de construcció al 1891 i a l’any 1904 es va acabar. Té una longitud total de 9.288 km i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok a l’oceà Pacífic. Es tarden 7 dies a recórrer   aquesta distància i es passa per 8 fusos horaris diferents. La importància d’aquest tren , que al principi tenia la finalitat de comunicar l’ampli imperi rus, encara es manté avui en dia, no tan sols com un sistema barat de transport per a la gent allunyada del centre neuràlgic que representa Moscou, sinó també com una artèria bàsica de transport de mercaderies i de recursos naturals dels quals Sibèria n’és tan rica. Les venedores oferint els seus productes i els vigilant xinesos atents a qui entra i surt del vagó. Foto: JR Zaballos A les 20:30 h estàvem davant del nostre vagó a l’estació  Jar...