Salta al contingut principal

Egipte per Setmana Santa

Abu Simbel
Aquesta Setmana Santa, junt amb una vintena d’alumnes de l’EOI he visitat Egipte. Un creuer de quatre dies pel Nil i tres més al Caire m’han apropat a una cultura que em fascina des de petit. Faraons, piràmides, mòmies, jeroglífics i les imatges d’un sol abrasador s’havien anat barrejant en el meu cervell durant tot aquest temps. Ara, en viu i en directe, he quedat meravellat davant dels temples de Luxor, Kom Ombo, Abu Simbel o Philae, per dir-ne alguns dels més representatius. Les piràmides també em van impressionar i angoixar al mateix temps. Una angoixa que vàrem patir més d’un a l’hora d’entrar dins de l'estretíssim passadís que dóna excés a l’interior de la piràmide de Kefrén, on la manca d’aire i l'excés de turistes col·lapsant algunes parts del recorregut et suggerien una de les pitjors tortures a què et poden sotmetre: enterrar-te en vida. Tan sols la coctelera en què es va transformar durant 20 minuts l’avió que ens portava d’Aswan al Caire va exigir augmentar els nivells d’autocontrol practicats a la piràmide.
Anècdotes a part, la visita de tot allò relacionat amb les antigues cultures egípcies és fascinant i sorprenent. Tant sorprenent que fins i tot ara hi ha investigadors intentant esbrinar com aconseguien en l'aspecte arquitectònic obres tan impressionants que milers d’anys després, amb tota la tecnologia al nostre abast, encara no sabem explicar-nos del tot. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana el científic francès Jean-Pierre Houdin ha desmuntat totes les explicacions fetes fins ara de com s’havien construït les piràmides hi ha plantejat una nova hipòtesi que, segons ell, explica millor i més coherentment la complicada construcció fa 4.500 anys de la de Keops, de 146 metres d’altura i que va costar 20 anys i milers d’esclaus per construir-la.
Molt possiblement sota la sorra d’Egipte encara s’amaguen molts misteris i construccions magnífiques. A l’era del ciberespai i d’internet, encara és possible que darrere d’una paret construïda fa milers d’anys, acabada de desenterrar per algún arqueòleg, s'hi amaguin tresors i enigmes que nosaltres a dia d’avui, encara no siguem capaços de desxifrar. Magnífic!

SEGRE 29/04/2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Fruita (Colorado) - USA - Estats Units

Arribant a Fruita (Colorado) No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va ba...

Diari a Mongòlia amb el Transsiberià. (I)

Aquí teniu la primera part d’un reportatge sobre el viatge realitzat l’any 1998 a Moscou i Mongòlia, agafant el Transsiberià. L’article va ser publicat en tres parts al suplement Lectura del diari SEGRE durant el novembre del mateix any.  En aquest blog el trobareu repartit en 5 parts i una mica més ampliat que el publicat a SEGRE. Moscou: de Lenin a Calvin Klein (Part I) Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja Foto: JR Zaballos Un vel Iluixin de la companyia Aeroflot ens deixa després de quatre hores a l’aeroport internacional Xeremetjevo de Moscou. En aquesta ciutat el Jordi i jo passarem uns dies abans d’agafar el Transssiberià número 4 en direcció a Ulaanbaator (capital de Mongòlia). A Mongòlia estarem 16 dies visitant el país acompanyats per una guia, per després tornar en avió – via Moscou – una altra vegada cap a Barcelona. Feia temps que volia visitar Moscou. L’evolució que està patint la Meca del comunisme i el marxisme cap a un capitalisme descontrolat és...