Salta al contingut principal

Búnquer nuclear a Berlín - Story of Berlin Museum

Lliteres del búnquer nuclear de Berlin
Si s’acosten a Berlín els recomano visitar el museu Story of Berlin. No tant pel museu en si, que no està gens malament, com pel fet de poder visitar un búnquer construït al 1974 amb l’objectiu de suportar un possible atac nuclear per part dels soviètics. El búnquer es troba en un dels carrers més cèntrics de Berlín, la Kurfürstendamm - més coneguda per Ku’dam – a l’altura del número 207. La construcció subterrània té un primer espai on estava prevista la desinfecció de persones que arribessin amb símptomes de radioactivitat. Després ens trobem amb una gran sala amb lliteres metàl·liques per a 3.600 persones. L’espai disposa de dos cuines i una petita infermeria, a part del generador que donaria llum en cas necessari. Als lavabos no hi ha miralls per por –segons el guia - que la gent fes servir el vidre per suïcidar-se davant d’una situació tan angoixant com un atac nuclear. El búnquer estava planificat per poder- se posar en funcionament en dues setmanes. És a dir, el temps suficient per carregar combustible, menjar, aigua i medicines per a 3.600 persones. Es creia que l’atac no seria d’un dia per l’altre i que hi hauria una escalada d’esdeveniments que permetria tenir aquestes dues setmanes de marge per a l’organització interna del refugi. 
La construcció no podia suportar un impacte directe, però sí un efectuat a dos quilòmetres de distància. El refugi estava organitzat per aguantar fins a dos setmanes després de l’atac amb una ració de dos litres d’aigua per persona i dia. Després d’aquest temps, quan la radioactivitat se suposava que hauria disminuït, els supervivents serien recollits amb autobusos a l’exterior i transportats a llocs més segurs. La impressió que dóna el búnquer és de claustrofòbia i angoixa vital. Durant els anys setanta, se’n van construir 18 per tota la zona de Berlín, amb l’objectiu de poder salvar unes 20.000 persones si es produïa un atac. Molts encara hi són i s’han transformat en pàrquings subterranis o estacions de tren. Espero que continuïn fent aquesta funció durant molt i molt de temps.

SEGRE 28/09/2008

Valoració personal:

*****     imprescindible - molt bo
****         molt recomanable
***           correcte
**             prescindible - dolent
              molt malament 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Appenzellerland (Suïssa) Les millors fotos. Best pictures.

Vista des de Hoher Kasten Foto: JR Zaballos Aquí teniu una selecció de les 15 fotos de la zona d’ Appenzell (Suïssa) més votades pels meus seguidors a Instagram.  El bonic poble d’Appenzell dóna nom a la zona i al cantó suís de Appenzell  (wikipedia en  català) Enllaç a la pàgina web (en anglès) d'aquest cantó  suís: Appenzellerland . En aquesta pàgina hi trobareu tot tipus d'informació per organitzar el vostre viatge. Cavall passejant per la neu a Gais Foto: JR Zaballos D’aquesta zona hi podem destacar la muntanya de Säntis (2.502 m.) que és accessible gràcies a un telecabina al igual que la de Hoher Kasten (1.791 m.).  Vistes des del Hoher Kasten Foto: JR Zaballos També és molt recomanable visitar la formatgeria Appenzeller al poble de Stein. Allà podreu veure com es fa el formatge, fer una petita degustació dels diferents tipus que fabriquen i visitar el museu AppenzellerVolkskunde Museum que està al costat...

Fruita (Colorado) - USA - Estats Units

Arribant a Fruita (Colorado) No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va ba...

Diari a Mongòlia amb el Transsiberià. (I)

Aquí teniu la primera part d’un reportatge sobre el viatge realitzat l’any 1998 a Moscou i Mongòlia, agafant el Transsiberià. L’article va ser publicat en tres parts al suplement Lectura del diari SEGRE durant el novembre del mateix any.  En aquest blog el trobareu repartit en 5 parts i una mica més ampliat que el publicat a SEGRE. Moscou: de Lenin a Calvin Klein (Part I) Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja Foto: JR Zaballos Un vel Iluixin de la companyia Aeroflot ens deixa després de quatre hores a l’aeroport internacional Xeremetjevo de Moscou. En aquesta ciutat el Jordi i jo passarem uns dies abans d’agafar el Transssiberià número 4 en direcció a Ulaanbaator (capital de Mongòlia). A Mongòlia estarem 16 dies visitant el país acompanyats per una guia, per després tornar en avió – via Moscou – una altra vegada cap a Barcelona. Feia temps que volia visitar Moscou. L’evolució que està patint la Meca del comunisme i el marxisme cap a un capitalisme descontrolat és...